Estiueig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
→L'estiueig a Catalunya: relacions socials |
||
Línia 8:
Aquest fenòmen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" o "torres" a certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[Cerdanyola del Vallès|Cerdanyola]] i [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]].<ref>[http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm El Vallès Oriental - Història]</ref> Aquestes cases, generalment d'estil [[modernista]], sovint eren molt grans.<ref>[http://ca.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=modernisme-arran-de-mar&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAyADAAMABcAA== Modernisme Arran De Mar - Costa Brava Pirineu de Girona]</ref>
La presència de la [[colònia]] d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, l'amillorament de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref> Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible.
Amb el pas del temps, a mida que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles a motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
A partir de la segona meitat del segle XX la pràctica es va estendre a una secció més ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Les distàncies classistes entre estiuejants i la població local varen minvar.
Poc a poc, vers el final del segle XX l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la família, va donar pas a les [[vacances]], cada vegada més curtes, fins que amb el ==Referències==
| |||