'''Juli Lluís Maria Lluísde Carsalade du Pont''' ([[Simorra]], [[Gers]], 16 de febrer de [[1847]] - [[Perpinyà]], 29 de desembre de [[1932]]) fou un capellàeclesiàstic francès, que ocupà el càrrec de bisbe de [[Perpinyà]] de [[18991900]] a [[1932]]. Pertanyia a una família [[Gascunya|gascona]], fou canonge d'[[Aush]] i secretari del bisbe Gouzot. Creà el ''Musée Historique et Archéologique d'Auch'', els ''Archives Historiques de Gascogne'' i la ''Société d'Arqueologie du Gers''.
Fou consagrat bisbe d'[[Elna]]-Perpinyà el 189922 de febrer de 1900, i aleshores va aprendre [[català]], hi predicà, hi escriví i restablí l'ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua, raó per la qual fou qualificat com a ''bisbe dels catalans''. Organitzà els [[Jocs Florals]] del [[1902]], que hom no pogué celebrar a [[Barcelona]], i presidí els de Barcelona el [[1914]]. Col·laborà també en l'obra del [[Diccionari Català-Valencià-Balear]] d'[[Antoni Maria Alcover]], del qual es distancià a causa de la seva actitud germanòfila arran de la [[Primera Guerra Mundial]]. Encoratjà el reclutament de [[Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial|voluntaris]] al Principat durant la guerra i participà en les manifestacions d'intel·lectuals francòfils catalans a Perpinyà el [[1916]].
Poc després comprà les ruïnes de [[Sant Martí del Canigó]] i es dedicà a la restauració del monestir, on fou enterrat quan morí. També adquirí [[Sant Miquel de Cuixà]] i en renovà la vida monàstica. Restaurà la capella de Nostra Dona del Còrrec, predecessora de la seucatedral de Perpinyà, i l'antiga església dels caputxins, actualment de Sant Cristòfor; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i va fer edificar l'església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari. I perPer tal d'encoratjar les investigacions científiques del clergat creà la ''Revue Historique et Littéraire du diocèse de Perpignan''.
