Rasès: diferència entre les revisions

El 835 Berenguer va morir sobtadament. L’emperador va tornar a nomenar a Bernat, que mentrestant s’havia distingits a les lluites civils, en les quals havia mort Gaucelm, el seu fidel Sanila, i la germana de Gaucelm i Berenguer, [[Gerberga]], una monja. Berenguer doncs degué tornar a administrar el Rases i Conflent. Absent forçes anys, la administració real del Rasés, com el d’altres honors, degué quedar en mans d’un [[vescomte]]. De tota aquesta època apareixen documentats alguns vescomtes però cap en relació al Rasés. Segurament, seguint la tradició va encomanar l’administració dels dos comtats al seu fill [[Guillem de Septimània|Guillem]] però aquest també va estar casi sempre absent, fins a la derrota i execució del 850 a las lluites civils del Imperi. El [[844]] [[Argila]], fill de Berà, germà de Guillemó, fou restituït en els seus honors de Conflent i Rasés però degué morir dos anys després avançat el [[845]] o màxim al començar el [[846]]. El seu fill i successor fou [[Berà II]], que es mencionat ja com a comte a una carta datada el febrer del 846. No se sap quant de temps va governar però no devia ser molt. A una data desconeguda cap el [[850]] el seu fill i successor [[Miró EtiliusEutilius]] va veure confiscats els dos comptats per participar a una rebel•lió contra Carles el Calb, segurament la rebel•lió de Pipí II d'Aquitània ([[849]]) a la que donava suport el comte [[Fredeló de Rouergue]] que finalment va capgirar l’aliança i va tornar a ser fidel a [[Carles el Calb]], empresonant a Guillem, fill de Bernat de Septimània que dominava Tolosa i altres llocs, que va ser executat. Segurament Miró Etilius el va seguir i va perdre el comtat doncs apareix nomes com a jutge. Així doncs el [[850]] aquesta dinastia s’acaba. Desprès el Rasés fou unit al comtat de Carcassona i seguirà així força temps.