Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí: diferència entre les revisions

Nomenat l'[[agost]] del [[722]] com a successor de [[Abderrahman ben Abdullah Al Gafiki]], durant tres anys seguits va enviar expedicions a [[Septimània]], alguna potser sota el comandament del mateix Abderrahman Al Gafiki, però no va poder sotmetre Carcassona o Nimes perquè els soldats nomes es preocupaven boti i conquistar una vila emmurallada requeria esforços i sacrificis. Des el seu nomenament Anbasa va doblar els impostos al cristians i va ordenar confiscacions als jueus, el que va provocar descontentament i fins i tot revoltes. El 722 un noble que no volia pagar impostos es va escapar a la muntanya amb un grup de fidels i va fer una emboscada a la patrulla que l’empaitava, matant-los a tots. Desprès es devia fer córrer el rumor d’una gran victòria i de la intervenció de Deu a l’afer i mes muntanyencs se li van unir, estenent-se la rebel•lió com a bassa d’oli. El duc de [[Cantabrià]] [[Pedro de Cantabrià|Pedro]], que segurament governava la regió com a vassall i havia estat abans duc de la [[Tarraconense]], també s’afegí a la revolta amb els seus muntanyencs; l’any següent, [[723]], es revoltaren els vascons; i el [[724]] la regió d'[[Aragó]] cap el [[Sobrarb]].

 

 

El 726 Anbasa va a tornar a atacar [[Ifrandj]], però va morir en combat i el va succeir Yahya, qui, per ordre del propi Califa, va reconèixer les injustícies d'Anbasa en relació a la recaptació d’impostos i a les confiscacions, i va tornar a la situació anterior al [[722]], retornant inclòs allò percebut o confiscat indegudament,