Òpera russa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 61:
Sense cap dubte, Mússorgski és la figura més destacada i genial de tota l'escola russa del segle XIX. Al llarg de la seva carrera va compondre una sèrie de cançons i obres vocals que van constituir la base de la seva creació dramàtica. La posada en música del primer acte de la comèdia breu de [[Gógol]] ''El matrimoni'' va ser un assaig de prosòdia musical a recitatiu continu, acuradament elaborat a partir de les inflexions de l'idioma rus, de les expressions col.loquials, l'estudi d'estats d'ànim, amb un objectiu realista, còmic i burlesc. Com Dargomijski a ''El convidat'' i més tard Rimski a ''[[Mozart i Salieri]]'', Mússorgski a penes va modificar la comèdia original i es va atenir a la famosa «recerca de la veritat musical» del text. Obra rara en el seu medi pel seu caràcter realista i buffo, aquest primer acte va ser interpretat, amb acompanyament pianístic, davant d'una sèrie d'amics. Mússorgski, va interpretar un dels personatges, va rebre felicitacions de Dargomijski i [[Vladimir Stasov]], però Rimski va mostrar la seva incomprensió més significativa.
L'assumpte de la tragèdia ''[[Borís Godunov (Mússorgski)|Borís Godunov]]'', de [[Puixkin]], li va inspirar per fi la seva obra definitiva, l'oportunitat d'un gran salt endavant en la història de l'òpera. Aquesta obra és un dels títols cabdals de la història del teatre líric per la congruència entre concepció harmònica i utilització de cants populars, per l'aplicació de la prosòdia musical del recitatiu continu a un desentranyament radical de les paraules, mètode que no impedeix una successió de riques línies melòdiques, però que fuig de qualsevol component [[belcantista]], per la singular concepció orquestral, que transcendeix el colorisme orientalista i crea un món sonor original, llunyà al de la tradició germànica o italiana. ''Borís'' no hagués estat possible sense Dargomijski, però sense ''Borís'' no haguessin nascut les estètiques musicals modernes que parteixen de [[Debussy]] en la seva oposició a [[Wagner]].
''
Borís Godunov'' és, en molts aspectes, la més russa de les òperes, un ombrívol i grandiós espectacle en el que el poble rus, llargament patidor i invencible, juga el paper principal. Mússorgski va dedicar molta energia a aquesta obra, no només en escriure el seu llibret, un drama resumit de [[Puixkin]], sinó també en revisar de principi a fi la seva partitura, després del seu rebuig inicial al [[Teatre Mariinski]]. La trama de l'òpera va ser acceptada pels [[Romànov]] perquè
descrivia el desordre de Rússia a principis del segle XVII, abans de la seva pujada al poder. Però també era patriòtica, ja que retrata la resistència a la invasió [[polonesa]]. Per sobre de tot, amb les seves cançons folklòriques russes i els seus cants ortodoxos que es repeteixen mitjançant cors i melancòliques àries, evoca un vast «quadre vivent» de la conflictiva història de Rússia i la seva ànima angoixada.
''[[Khovantxina]]'', amb llibret de Mússorgski i Stasov, és un gran fresc [[impressionista]], en què l'acció prescindeix de plantejament, nus i desenllaç, com si els personatges i les seves situacions haguessin estat sorpresos i després abandonats a la configuració d'un drama sense principi ni fi (una temptació molt russa i que cristal·litzarà en la dramatúrgia final, burgesa i
| |||