DAT: diferència entre les revisions

És una cinta magnètica utilitzada per a enregistrament de so i reproducció. La DAT es va crear per a la indústria professional durant la dècada de 1970, i va arribar al mercat de consum a la fi de la dècada de 1980. Les grabadoresgravadores digitals converteixen els senyals d'àudio a dades digitals en la cinta magnètica per mitjà d'un microprocessador (un convertidor analògic-digital) el qual converteix de nou les dades en senyals sonors analògiques (mitjançant un convertidor digital-analògic), per a la seva reproducció en l'amplificador de qualsevol sistema de so estereofònic. En els enregistraments digitals les ones de so se sotmeten a mostreig diversos milers de vegades per segon, i es transformen en una sèrie de polsos que corresponen a una configuració de nombres binaris que es graven en cinta (o en disc òptic).

L'últim obstacle per a la comercialització de les cintes àudio digitals per a l'ús domèstic —la possibilitat d'efectuar còpies impossibles de distingir dels enregistraments originals i protegides per drets d'autor— va quedar superat a la fi de la dècada de 1980. Els fabricants van adoptar el Serial Copy Management System ([[SCMS]]), que limita la possibilitat de duplicar còpies digitals, al mateix temps que permet la còpia digital directa i de primera generació de discos compactes i altres suports digitals (no s'imposa cap restricció a la duplicació analògica). Cap a mitjans de la dècada de 1990 els usuaris particulars disposaven de la possibilitat d'efectuar enregistraments amb qualitat CD de fins a dues hores de durada, sobre cintes no peribles i reutilizablesreutilitzables amb una grandària gairebé la meitat de les cintes normals d'àudio.