Vescomtat de Castellbò: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
enllaçar
Línia 1:
El '''vescomtat de Castellbó''' fou una jurisdicció feudal del [[comtat d'Urgell]], originada en el [[vescomtat d'Urgell]]. Els vescomtes d'Urgell van incorporar el [[vescomtat de Cerdanya]] i la jurisdicció resultant va prendre el nom de Castellbó, de la Vall que el [[989]] els havia donat el comte [[Borrell II]] de Barcelona (Castell-lleó transformat després en Castellbó).
 
Pere I vescomte d'Urgell fou el primer a titular-se vescomte de Castellbó el [[1126]] després de l’enllaç amb Sibil•la, hereva del vescomtat de Cerdanya. Va pledejar amb el [[Bisbat d'Urgell|Bisbe d'Urgell]] i l’arbitri del [[Bisbat d'Elna|Bisbe d'Elna]] li fou desfavorable. ([[1171]]). Es va casar amb Arnaua, vídua de Bertran de [[Tarascó]], filla d'Arnau de Caboet, i hereva del senyoriu dels [[Caboet]], les [[vall de Cabó]], [[vall de Sant Joan]] i valls d'[[Andorra]] (per els que eren feudataris del Bisbe d'Urgell), a pesar de l’oposició del bisbe d'Urgell i amb el vist i plau del comte [[Ermengol VII d'Urgell|Ermengol VII]] que va donar el feus del Caboet al fill de Pere I i Arnaua, Arnau, negant-se a reconèixer el millor dret de Bertran (fill del primer matrimoni d'Arnaua, que per sort pels Castellbó va morir solter el [[1199]]). Arnau, fill i successor de Pere I i d'Arnaua que va fer bastir castells i va despertar les suspicàcies del comte i del Bisbe d'Urgell. Arnau va intentar oposar-se a ambdós però el rei Alfons el va obligar a sotmetre’s i a reconèixer al comte Ermengol la sobirania feudal per [[Castellbó]], [[La Roca d'Aguilar]] i altres castells. Arnau va simpatitzar amb els [[albigesos]] o [[càtars]]. Per congraciarse amb el bisbe d'Urgell, que li tirava en cara les seves simpaties, li va cedir el castell de [[Masferrer]] i el va reconèixer com a successor per les terres del Caboet i per Andorra si moria sense fills. Però efectivament no tenia fills i la seva filla Ermessenda era pretesa per Roger Bernat, fill del comte Ramon Roger de Foix. Per això va trencar altra cop amb el bisbe que es va negar a acceptar el matrimoni i va obtenir el suport del comte Ermengol. Arnau, amb suport del comte de Foix, es va revoltar, però fou fet presoner amb el seu futur consogre el [[1203]]. Arnau va haver de comprometre’s a casarse amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] i neboda del comte Ermengol, a deixar Castellbó i [[La Roca d'Aguilar]] als [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] per cinc anys, a casar el primer fill que tingues amb Miracle, germana d'Ermengol i prometre que no casaria la seva filla amb algú de la família del comte de [[Foix]]. Els disturbis que es van produir al comtat amb motiu de la propera mort del comte [[Ermengol VIII d'Urgell|Ermengol VIII]] van permetre a Arnau celebrar l’enllaç d'Ermessenda amb Roger Bernat de Foix el [[1208]]. Després del [[1209]] va participar a la guerra contra [[Simó de Montfort]] i en el temps que va seguir a la [[Batalla de Muret]] el [[1213]] el vescomtat va rebre molts refugiats. El [[1217]] es va sotmetre a l’església i va viure en pau fins a la seva mort el [[1226]]. El vescomtat va passar a la seva filla Ermessenda que només va viure quatre anys i el [[1230]] el seu marit [[Bernat Roger Bernat II de Foix]] va assumir el govern del vescomtat (Bernat Roger I) en nom del seu fill menor Roger I de Castellbó ([[Roger IV de Foix]]) fins a la seva mort el [[1240]].
 
El vescomtat des llavors va ser una dependència del Comtat de Foix i la seva història es confon.
Línia 11:
*Ramon II 1150-1185
*Arnau I 1185-1226
*Ermessenda[[Ermesssenda de Castellbó]] [[1226]]-[[1230]]
*[[Roger Bernat II de Foix|Roger Bernat I (II de Foix)]], administrador [[1230]]-[[1240]]
*[[Roger IV de Foix|Roger I (IV de Foix)]] [[1240]]-[[1265]]
*[[Roger Bernat III de Foix|Roger Bernat I (III de Foix)]] [[1265]]-[[1302]]
*[[Gastó I de Foix|Gastó I]] [[1302]]-[[1315]]
*[[Gastó II de Foix|Gastó II]] [[1315]]-[[1343]]
*[[Gastó III de Foix|Gastó III]] [[1343]]-[[1391]]
*[[Mateu I de Foix|Mateu I]] [[1391]]-[[1398]]
*[[Arquimbald de Grailly]] [[1398]]-[[1413]]
*[[Joan I de Foix|Joan]] [[1413]]-[[1436]]
*[[Gastó IV de Foix|Gastó IV]] [[1436]]-[[1472]]
*[[Francesc I de Navarra]] (rei de Navarra 1479-1483) [[1472]]-[[1483]]
*[[Caterina I de Navarra]] (reina de Navarra 1483-1517) [[1483]]-[[1512]]
*Expropiat per la [[Corona d'Aragó|corona catalano-aragonesa]] [[1512]]-[[1513]]
*[[Germana de Foix]] [[1513]]-[[1528]] (nua propietat 1528-1537)
*Lluís Oliver de Botaller, castlà de Peníscola (usdefruit 1528-1548)
*a la corona 1548