Abd-al-Màlik al-Mudhàffar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 9:
El [[1005]] Abd al-Malik va fer una expedició contra el [[Regne de Lleó]]; la comarca de [[Zamora]] fou assolada per forces dirigides pel general [[Wadih]]. Amb els cordovesos anaven forces castellanes que reclamaven la regència del regne pel seu comte. Menendo Gonzàlez no hi va accedir i va portar el litigi davant el califa de Còrdova, però per raons desconegudes aquest va fallar en favor de Menendo, i no va autoritzar el tractat amb Castella. Llavors el comte va declarar la guerra al califat. Sanx Gàrces va enviar soldats a recuperar [[Sepúlveda]] i altres fortaleses que havia hagut de cedir a la vora del riu Duero, va repoblar aquestes regions i va concedir furs a les viles.<ref> del que va derivar el seu renom de "el dels bons furs"</ref>
 
El [[1006]] el hadjib va atacar el [[Comtat de Ribagorça]] destruint totes les seves esglésies entre elles, la [[catedral de Roda d'Isàvena]]<ref name=ARC>{{ref-llibre|títol=L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic|autor =Junyent, Eduardo|editorial =L'Abadia de Montserrat|pàgines = p.53|data= 1983|isbn= 8472025551|url=http://books.google.es/books?id=NKpH4C1k9McC&pg=PA53}}</ref>. Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hadjib i [[Ramon Borrell]] de Barcelona, [[Bernat Tallaferro]] de [[Besalú]], [[Guifré II de Cerdanya]] i [[Ermengol I d'Urgell]] van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a castrum Thoranum<ref>Castell o lloc fortificat de Torà</ref>. Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes. Castella, Lleó i el [[Regne de Navarra]] van formar una aliança contra Còrdova. A aquesta ciutat el [[visir]] [[Isa ben Said Al-Yashubi]] va preparar un complot per deposar al ''hadjib'', que fou descobert. Isa fou executat el [[4 de desembre]] del [[1006]].
 
El [[1007]] va fer una expedició contra Castella i va devastar la fortalesa de [[Clunia]]. Aquesta victòria fou la que li va valer l'obtenció del califa del ''lakab'' (títol) honorific de Al-Muzaffar ("el triomfador").