Abd-al-Màlik al-Mudhàffar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Va participar a diverses campanyes al nord d'Hispània i a [[Marroc]], del que fou una mena de virrei després del [[998]], amb residència a [[Fes]], fins el 999 quan fou cridat altre cop a Còrdova.
A la mort ([[10 d'agost]] de [[1002]]) d'Almansor (Al-Mansur) a [[Medinaceli]], tres dies després de la [[batalla de Calatañazor]] ([[8 d'agost]] de [[1002]]) el va succeir com ''hadjib'' el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar. Els regents de [[Regne de Lleó|Lleó]], el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Na Major i [[Elvira de Castella i de Ribagorça]], la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el [[comte de Barcelona]] i el comte de [[Castella]]. Aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la [[Batalla d'Albesa]] però foren derrotats. Abd al-Malik va iniciar el [[1003]] la seva [[Ràtzia de 1003|primera campanya]] a les zones de frontera (''thughur''), aquesta contra el [[Comtat de Barcelona]] (''Bilad al-Ifrandj''), i va devastar les regions occidentals, la serra del [[Montseny]], les comarques d'[[Igualada]] i [[Manresa]] a l'[[Osona]], en especial [[Castellolí]] prop d'Igualada que fou arrasada
El [[1004]] va fer una expedició contra el [[Comtat de Castella|comte de Castella]], [[Sanç I Garcia de Castella|Sanç I Garcia]], que era oncle del rei de Lleó, que va demanar una treva i va fer aliança amb el nou ''hadjib'', en l'esperança d'obtenir la seva ajuda per substituir a Menendo Gonzàlez com a regent de Lleó; després de signada l'aliança Sanx Gàrces va reclamar la regència.
Línia 9:
El [[1005]] Abd al-Malik va fer una expedició contra el [[Regne de Lleó]]; la comarca de [[Zamora]] fou assolada per forces dirigides pel general [[Wadih]]. Amb els cordovesos anaven forces castellanes que reclamaven la regència del regne pel seu comte. Menendo Gonzàlez no hi va accedir i va portar el litigi davant el califa de Còrdova, però per raons desconegudes aquest va fallar en favor de Menendo, i no va autoritzar el tractat amb Castella. Llavors el comte va declarar la guerra al califat. Sanx Gàrces va enviar soldats a recuperar [[Sepúlveda]] i altres fortaleses que havia hagut de cedir a la vora del riu Duero, va repoblar aquestes regions i va concedir furs a les viles.<ref> del que va derivar el seu renom de "el dels bons furs"</ref>
El [[1006]] el hadjib va atacar el [[Comtat de Ribagorça]] destruint totes les seves esglésies entre elles, la [[catedral de Roda d'Isàvena]]<ref name=ARC>{{ref-llibre|títol=L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic|autor =Junyent, Eduardo|editorial =L'Abadia de Montserrat|pàgines = p.53|data= 1983|isbn= 8472025551|url=http://books.google.es/books?id=NKpH4C1k9McC&pg=PA53}}</ref>. Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hadjib i [[Ramon Borrell]] de Barcelona, [[Bernat Tallaferro]] de [[Besalú]], [[Guifré II de Cerdanya]] i [[Ermengol I d'Urgell]]<ref name=Erdmann>{{en}} [[Carl Erdmann]], ''The Origin of the Idea of Crusade'', p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977</ref> van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a la [[batalla de Torà]], a castrum Thoranum<ref>Castell o lloc fortificat de Torà</ref>. Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes. Castella, Lleó i el [[Regne de Navarra]] van formar una aliança contra Còrdova. A aquesta ciutat el [[visir]] [[Isa ben Said Al-Yashubi]] va preparar un complot per deposar al ''hadjib'', que fou descobert. Isa fou executat el [[4 de desembre]] del [[1006]].
El [[1007]] va fer una expedició contra Castella i va devastar la fortalesa de [[Clunia]]. Aquesta victòria fou la que li va valer l'obtenció del califa del ''lakab'' (títol) honorific de Al-Muzaffar ("el triomfador").
| |||