Nodes de la Lluna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{millorar|estil}}
millorat i ampliat una mica
Línia 1:
Els '''nodes de la Lluna''' són els dos punts en què l'[[òrbita]] de la [[Lluna]] atravessa l'[[eclíptica]].
{{millorar|Estil}}
 
L'òrbita de la Lluna està inclinada 5º 8' respecte a l'[[eclíptica]], a la que talla en dos punts anomenats '''node ascendent''' (quan la creua movent-se cap al [[nord]] des de l'[[hemisferi sud]]) i '''node descendent''' (quan la creua movent-se cap al [[sud]]). El símbol del node ascendent és ☊, el símbol [[astronomia|astronòmic]] i [[astrologia|astrològic]] per al cap del [[drac]] (''Caput draconis''). El símbol del node descendent és ☋, el símbol astronòmic i astrològic per a la cua del drac (''Cauda draconis'').
 
Els [[eclipsi]]s tenen lloc només quan la Lluna es troba a prop d'un dels seus nodes: un [[eclipsi solar]] té lloc quan el pas de la Lluna a través d'un dels seus nodes coincideix amb la [[Lluna nova]]; un [[eclipsi de Lluna]] té lloc quan coincideix amb la [[Lluna plena]]. Per a que l'eclipsi es produeixi, la distància de la Lluna al nodes ha de ser de menys de 1,5º (que equival aproximadament a 3 diàmetres lunars). <ref> [[André Danjon]]. ''Astronomie Générale''. 2nd Edition, Paris, 1980. </ref>.
 
Si els nodes estigueren fixos el [[Sol]] els travessaria cada mig [[any]] i si coincidís la proximitat del pas amb una [[sizígia]], es produiria un [[eclipsi]]. Els eclipsis tindrien lloc sempre en les mateixes [[constel·lació|constel·lacions]] zodiacals. Però açò no és així: els nodes retrograden sobre l'eclíptica, en un moviment de [[precessió]], donant una volta cada 6793,5 [[dia|dies]] o 18,5996 [[any]]s. A aquest període se l'anomena [[període draconític]], i és igual al període de [[nutació]]).
 
ElsAquest nodesmoviment retrogradenés sobredegut a l'Eclíptica,[[gravetat|atracció donantgravitacional]] unadel voltaSol ensobre 18,6la anys.Lluna Tal movimenti no és uniforme, en unes èpoques la seva velocitat és el doble de la mitjana i en altres és nul·la, i els nodes són ''"estacionaris''". Açò ocorre quan el Sol està en elun Nodedels nodes i s'anul·la la component de la [[força]] que causa aquest desplaçament. Es produïx durant els eclipsis que la posició vertadera del node coincideix amb la [[longitud mitjana]] i és més còmode durant els eclipsis parlar del node mitjà.
 
El L''''[[any]] d'eclipsis''' és l'espai de temps entre dos passos del Sol pel node ascendent lunar. El seu valor és 346,6074 dies. Com els eclipsis es repetixen amb el pas del Sol per un o altre node, l'ocasió es repetirà cada 173,31 dies període denominat [[ estaciótemporada d'eclipsis ]] .
 
L'òrbita de la Lluna està inclinada 5º 8' respecte a la [[Eclíptica]], a la que talla en dos punts anomenats '''[[ Node ]] ascendent i descendent'''. Si els Nodes estigueren fixos el [[Sol]] els travessaria cada mig [[any]] i si coincidirà la proximitat del pas amb una [[ sizígia ]], es produiria un [[eclipsi]]. Els eclipsis ocorrerien sempre en les mateixes [[constel·lació | constel·lacions ]] zodiacals. Però açò no és així:
Els nodes retrograden sobre l'Eclíptica, donant una volta en 18,6 anys. Tal moviment no és uniforme, en unes èpoques la seva velocitat és doble de la mitjana i altres nul·la, i els nodes són ''estacionaris''. Açò ocorre quan el Sol està en el Node i s'anul·la la component de la [[força]] que causa aquest desplaçament. Es produïx durant els eclipsis que la posició vertadera del node coincideix amb la longitud mitjana i és més còmode durant els eclipsis parlar del node mitjà.
El '''[[any]] d'eclipsis''' és l'espai de temps entre dos passos del Sol pel node ascendent lunar. El seu valor és 346,6074 dies. Com els eclipsis es repetixen amb el pas del Sol per un o altre node, l'ocasió es repetirà cada 173,31 dies període denominat [[ estació d'eclipsis ]] .
D'una llunació a la següent el node avança 1,5º, arc no despreciable, equivalent a 3 diàmetres lunars.
EsEls poteclipsis usarlunars elstotals eclipsises lunarspoden totalsutilitzar per a calcular la retrogradació dels nodes lunars. EsEl mètode es basa en què durant els eclipsis el Nodenode vertader coincideix amb el node mitjà. A més, si l'eclipsi total té [[magnitud d'un eclipsi|fase gran]], la Lluna i el Sol estaran molt a prop del Nodenode i calculant la [[longitud celeste |longitud]] del Sol tindrem la longitud d'un dels Nodesnodes.
 
==Vegeu també==
*[[Node orbital]]
 
==Referències==
<div style="font-size:90%;"><references/></div>
 
[[Categoria:Lluna]]
[[Categoria:Mecànica celeste]]
[[Categoria:Astrologia]]
 
[[de:Mondknoten]]
[[en:Lunar node]]