|
NO LO SÉ
== Història ==
[[Fitxer:Kursaal Donostia Moneo.jpg|250mpx|thumb|Palau de Congressos i Auditori Kursaal]]
[[Fitxer:San Sebastian Kursaal noche.jpg|250px|thumb|Vista nocturna de l''''Auditori Kursaal''']]
[[Fitxer:Donostia Kursaal ilunabarrean.JPG|250mpx|thumb|Vista del '''Kursaal''' des del Paseo Nuevo, a l'altra riba del riu [[Urumea]]]]
=== Situació: solar K ===
Amb l'enderrocament del Gran Kursaal (palau construït l'any [[1921]] que incorporava un casino, un restaurant, sales de cine i diverses sales complementàries, així com un teatre amb capacitat per 859 espectadors situat davant la platja de [[Gros]] i al costat de la desembocadura del [[riu Urumea]]) en [[1973]], quedà lliure un solar que rebé el nom de Solar K. Fou destacada l'absència de qualsevol tipus d'estructura arquitectònica o d'adequació d'un espai situat en un lloc tan privilegiat com aquest durant tants anys. L'aprovació del projecte definitiu va tenir una llarga història, amb un primer projecte que s'aprovaria l'any [[1965]].
=== Projectes rebutjats ===
En el moment de l'enderrocament ja s'havia convocat un concurs públic de projectes, entre els que es va seleccionar un. Degut a la dificultat de construcció, fou finalment rebutjat.
Un nou projecte fou presentat l'any [[1972]]. Després de la correcció de certs aspectes de l'edifici que no agradaren als organismes municipals de [[Sant Sebastià]], s'inicià la construcció de l'edifici el [[1975]]. Tanmateix, les obres s'aturaren durant un temps després de la construcció del mur perimetral i els [[fonaments]]. Durant aquest interval de temps, el solar passà de mans privades a mans públiques, fet que originà la constitució d'un consorci integrat per diverses institucions públiques compromeses amb la construcció d'un nou edifici i el finaçament del mateix.
=== Elecció definitiva ===
Aparcat el projecte de 1972, i centrat l'Ajuntament de Sant Sebastià en l'opció de construir un gran auditori en el Solar K, el [[1989]] es convocà una consulta tècnica a la que assisteixen sis arquitectes de nivell internacional: [[Mario Botta]], [[Norman Foster]], [[Arata Isozaki]], [[Rafael Moneo]], [[Juan Carlos Baldeweg]] i [[Luís Peña Ganchegi]]. Dels sis projectes presentats s'escollí el de l'arquitecte navarrès [[Rafael Moneo]] per l'"encert en la consideració del Solar K com un accident geogràfic a la desembocadura de l'[[Urumea]], per l'alliberament d'espais públics com a plataformes obertes al mar i especialment per la rotunditat, coratge i originalitat de la proposta" tal i com explicà la resolució del jurat.
=== Inici i finalització de les obres ===
Després de redactar el projecte entre [[1991]] i [[1994]], el [[1995]] s'aprovà definitivament l'inici de les obres, que s'iniciaren el [[1996]] i que no finalitzarien fins el [[1999]]. Durant el desenvolupament de les obres es produïren certs problemes de finançament, sobre tot davant la negativa del [[Govern Basc]] (que aportaria el 16% dels costos totals de l'obra) d'ampliar els fons destinats a la construcció. Solventats aquests problemes, les obres (amb l'enrunament fortuït d'una escala interior inclós) finalitzaren l'any [[1999]].
L'impacte inicial en el paisatge urbà de [[Sant Sebastià]], caracteritzat per la seva arquitectura clàssica d'estil francès, resultà negatiu per a bona part dels donostiarres : a la pedra típica dels edificis donostiarres i a les seves formes clàssiques i guarnides, es contraposava un edifici de línies rectes i formes geomètriques construït en vidre. La importància de l'edifici, inaugurat el [[23 d'agost]] de [[1999]] amb un concert de l'[[Orquestra Simfònica d'Euskadi]] i [[Ainhoa Arteta]], quedà eclipsada per la construcció paral·lela del [[Museu Guggenheim]] de [[Bilbao]], amb un cost superior al del Kursaal.
Malgrat això, després d'un període d'adaptació i gràcies a l'impacte positiu de l'edifici sobre l'economia, el turisme i la vida cultural de [[Sant Sebastià]], avui la gran majoria dels donostiarres aprecia l'edifici i en recolza la construcció.
== L'edifici ==
| 