Jaume Cascalls: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
m format |
||
Línia 2:
'''Jaume Cascalls''' ([[Berga]]?, prin. del [[segle XIV]] – c. [[1378]]) fou un [[escultor]] [[gòtic català]].
==Biografia==
Representant de l'escola catalana d'escultura gòtica alliberada d'influències franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma més naturalista, donant així major dolçor a les femenines i més vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baronívoles degut al seu avesament als retrats reials . ▼
Cascalls estava casat amb la filla del pintor [[Ferrer Bassa]], amb
▲Cascalls estava casat amb la filla del pintor [[Ferrer Bassa]], amb el qual tingué una relació professional i intercanvis artístics molt productius. La semblança entre la indumentària amb la qual vestia els seus personatges reials i la que feia servir Bassa en les seves pintures i el fet que ambdues famílies tinguessin el control del total dels encàrrecs de la cort, són manifestacions significatives d'aquesta col·laboració.
L'obra més antiga que se li coneix és el retaule de la Mare de Déu de l'església de [[Santa Maria de Cornellà de Conflent]], que data del [[1345]] i té el seu nom gravat.
Linha 10 ⟶ 9:
Però l'obra a la que va dedicar la major part de la seva vida van ser els sepulcres del panteó reial de [[Monestir de Poblet|Poblet]], on va començar a treballar el [[1349]] amb el mestre [[Aloi de Montbrai]] i que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa [[Pere III el Cerimoniós]]. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a cadascun d'aquests dos mestres.
Cascalls abandonà els panteons de Poblet a mitja construcció quan fou nomenat mestre d'obres de [[la Seu Vella|catedral de Lleida]] ([[1360]]). També féu algunes figures d'[[alabastre]] policromat per al [[monestir de Ripoll]] i per a la [[catedral de Girona]], entre les quals destaca el cèlebre ''Sant Carlemany'' d'aquesta última, una figura reial que reprodueix el retrat del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe [[Arnau de Mont-rodon]] instituí el culte a sant Carlemany l'any [[1345]]. Destruïts els panteons de [[Monestir de Poblet|Poblet]] al [[segle XIX]], aquesta obra és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del 75è aniversari del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]], aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional.
Durant la dècada de [[1370]] passà a treballar a la [[seu de Tarragona|catedral de Tarragona]], però el [[1373]] va haver de tornar a [[Monestir de Poblet|Poblet]] quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls s'afanyà a acabar la sepultura del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] i les parts essencials de totes les altres tombes, però va deixar aturats dos
Es considera que la seva mort es va produir pels volts del [[1378]], ja que és la data de l'afranquiment del seu esclau, i bon deixeble, [[Jordi de Déu]], a qui el rei [[Pere el Cerimoniós]] va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any [[1381]].
[[File:Flagel·lació - Jaume Cascalls - Santa Maria de Cornellà de Conflent.jpg|thumb|left|Fragment del retaule de Santa Maria de Cornellà de Conflent]]▼
==Obra==
▲[[File:Flagel·lació - Jaume Cascalls - Santa Maria de Cornellà de Conflent.jpg|thumb|
▲Representant de l'escola catalana d'escultura gòtica alliberada d'influències franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma més naturalista, donant així major dolçor a les femenines i més vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baronívoles degut al seu avesament als retrats reials .
==Bibliografia==
*[http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/viewFile/43661/56100 Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, "La fortuna de Cascalls en el context gironí", ''Estudi General'', 10 (1990), 93-118.]
| |||