Hugonot: diferència entre les revisions

Durant els [[segle XVI|segles XVI]] i [[segle XVII|XVII]], '''Hugonots''' va ser el nom donat als membres de la [[Església Reformada|Església Protestant Reformada]] de [[França]].

 

Utilitzat al començament com un terme despectiu, l'origen del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació amb la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser anomenat "els confederats", ja que afavorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] amb la Confederació [[Suïssa]]. D'acord amb aquesta teoria, el terme hugonot va ser utilitzat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Església Reformada), amb la intenció de relacionar el moviment protestant amb les polítiques impopulars.

 

Una altra teoria suggereix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandès]] i de l'[[alemany]]. En la regió flamenca de [[França]] els estudiants protestants de la [[Bíblia]] que es reunien en cases per a estudiar en secret eren anomenats ''Huis Genooten'', "companys de casa", encara que a les fronteres suïssa i alemanya eren anomenats ''Eid Genossen'', "companys de pacte", ja que estaven units per mitjà d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versió (adaptació) francesa sovint utilitzada despectivament, i d'aquesta se'n deriva la catalana "hugonot".

 

Els predecessors dels hugonots van ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, però, van adoptar el moviment luterà, i després el [[calvinisme]]. Van compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Església Catòlica]]. Els hugonots van creure que la salvació era un acte de Déu, com la creació, i que només la misericòrdia de Déu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seves dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Església Catòlica, particularment en l'èmfasi del ritual i la seva obsessió amb la mort i els morts. Van creure que els rituals, les imatges, els sants, els pelegrinatges, les oracions i la jerarquia de l'Església Catòlica no ajudaven ningú a aconseguir la redempció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mitjà d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitud per la misericòrdia de Déu. Com altres protestants, van creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impureses, i que el Papa representava un regne mundà. Aquesta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de nombrosos senyals miraculosos.

 

Els hugonots van sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], però el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El nombre d'hugonots, però, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment aleshores van anomenar "hugonots" als membres d'aquest moviment, però ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el nombre d'hugonots va arribar als dos milions, especialment al sud i centre del país. En aquest any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava la fi de la persecució, però la tensió augmentava amb la violència als carrers.

 

 

Durant la Massacre del dia de Sant Bartomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots van ser assassinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va signar l'amnistia el [[1573]], però l'any següent va començar una altra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per bé que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llurs interessos atès que prohibia la fundació de noves esglésies protestants en àrees controlades per catòlics.

 

[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francès el [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes el [[1685]] i va declarar il·legal el [[protestantisme]] per mitjà de l'Edicte de Fontainebleau. Després d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) van fugir a altres països protestants. El govern francès va prohibir que emigressin a [[Nova França]], i un nombre considerable d'hugonots es va establir a les 13 colònies nord-americanes, especialment a l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalitzar el [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans amb tots els drets, el [[1789]].

 

 

[[Categoria:Protestantisme]]

[[sr:Хугеноти]]

[[sv:Hugenotter]]

[[uk:Гугеноти]]

[[vi:Huguenot]]