Signe d'interrogació: diferència entre les revisions

El '''signe d'interrogació''' o '''interrogant''' és un signe de [[puntuació]] que s'escriu ? (tancament) o ¿ (obertura). En català, aquest darrer normalment només s'utiliza en frases llargues o amb certa ambigüetat. Seria el cas de ''¿Deu ser perquè, a diferència d'altres màquines més modernes i precises que existeixen avui en dia en el món professional, no té la suficient precisió com per determinar la trajectòria de l'objecte, i per tant, encara no pot saber on caurà exactament, com si fos un aparell dels que ja no es fa servir actualment en aquesta zona?'' o també ''¿Que dius que no et va bé venir i que et quedaràs tota la nit a casa, Enric?'' Però no pas en frases curtes i entenedores com per exemple ''Què hi fas aquí?'' El mateix passa amb els [[signe d'exclamació |signes d'exclamació (o d'admiració) (¡!)]]. S'ha de dir, però, que això és molt personal i opcional, tan és així que hi ha alguns escriptors que, per exemple, fan servir els dos interrogants encara que la pregunta sigui molt curta, però en canvi només fan servir el signe d'admiració de tancament. Se suposa que aquest fet és degut a què és més important remarcar una qüestió que una exclamació. Conseqüentment, en català no és incorrecte ni fer servir els dos signes d'interrogació (¿?) ni els dos d'exclamació (¡!), però no és usual en frases curtes. Cal remarcar que en català els signes d'obertura (¿) (¡) no són pas mai obligatoris, per molt llarga que pugui ser l'oració. Però, per exemple en castellà, normativament sempre són obligatoris (excepte en dos casos molt excepcionals: quan s'expressa dubte enmig d'una frase "''(?)''", o en obres de caràcter enciclopèdic quan no se sap una data exacta "''(1232?-1315)''" o "''(¿1232?-1315)''". En canvi, per exemple en anglès (com en la majoria de llengües) només es fan servir els signes de tancament.