Diferència entre revisions de la pàgina «Vilapicina i la Torre Llobeta»

Desfets els canvis en la revisió 4606770 de 88.2.236.114
(Desfets els canvis en la revisió 4606770 de 88.2.236.114)
 
[[en:Vilapicina i Torre Llobeta]]
 
 
Vilapicina és el barri més meridional de Nou Barris i, per tant, el que connecta millor amb la resta de la ciutat pel que fa a comunicacions i serveis, ja que es va urbanitzar, en molts casos, abans que els altres barris del districte.
En aquest sentit, destaca per la seva antiguitat l'antic nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina, un dels conjunts urbans més pintorescos del districte, format per l'antiga església de Santa Eulàlia de Vilapicina i els edificis de Ca n'Artés i Can Basté. La capella de Santa Eulàlia és un edifici d'estil neoclàssic que constitueix l'element aglutinador d'aquest conjunt. La façana d'aquesta capella dóna a una petita plaça elevada emmarcada per dues cases antigues i les restes d'una font. A prop de la plaça s'aixeca Ca n'Artés, un antic hostal situat prop del camí vell de Sant Iscle, construït entre els segles XV i XVI. I, directament comunicada amb l'església, es troba Can Basté, una antiga masia que data del segle XVIII i que actualment acull el Centre Cívic Can Basté.
 
Un altre dels punts més interessants del barri pel contingut històric és el passatge de l'Esperança, situat molt a prop de la plaça del Virrei Amat i integrat per setze cases construïdes durant els anys vint sota la influència de l'estil noucentista i l'anomenat art déco.
 
L'eix de comunicació principal del barri el constitueix el passeig de Fabra i Puig, una ampla avinguda provinent del districte de Sant Andreu que puja pel barri de Vilapicina i envolta el Turó de la Peira fins a arribar al passeig de Valldaura. El passeig de Fabra i Puig s'ha erigit des de fa anys en una de les zones comercials més importants de la ciutat, amb prop de 250 comerços amb una gran tradició i varietat d'oferta. Durant l'any 1998, el tram comprès entre l'avinguda de la Meridiana i la plaça del Virrei Amat es va remodelar per tal de convertir-lo en un bulevard que connecta amb els bulevards del carrer del Doctor Pi i Molist i del passeig Verdum, tot configurant una gran xarxa de passejos amb més de dos quilòmetres de llargada.
 
Cal destacar també la remodelació recent de la plaça del Virrei Amat, la més important del barri, que ha permès una ampliació substancial de l'espai per als vianants gràcies a la incorporació del triangle format pels carrers de Felip II, la Jota i Desfar, i també l'arranjament del carrer de Cartellà, que s'ha convertit en el "carrer gran" de Vilapicina, un espai apte per passejar-hi, anar-hi a comprar i gaudir de l'entorn, similar als carrers principals de la major part dels nuclis de població.
 
 
 
 
 
 
L'església de Vilapicina i els racons rurals
 
Carrers de Pere d'Artes i passatge Grau. Amagada darrere el mercat, en un racó que ha conservat el caràcter rural, hi ha una capella que va ser reconstruïda el 1782 sobre les restes d'una església anterior, del segle X, dedicada a Santa Eulàlia. Al costat de l'església hi ha dues masies: Can Basté, que havia fet les funcions de rectoria, i Can Artés. Can Basté, un edifici noble que dóna al passeig de Fabra i Puig, s'està remodelant i acollirà un centre cívic. L'altra masia i l'església estan molt malmeses. En els passatges Grau i Pisaca, que són a tocar, hi ha altres construccions que recorden el passat rural de la zona.
 
 
Passatge de l'Esperança
 
El passatge de l'Esperança l'integren setze cases molt senzilles que es troben influïdes per l'estil noucentista i per les ressonàncies de l'anomenat art decó que imperaven a la Catalunya de final dels anys vint.
 
Dos motius que es repeteixen a quasi totes les façanes seguint una cadència i una interpretació molt personals, són les que donen a aquest indret el seu encís especial: d'una banda, les finestres allargades i enreixades, decorades amb sanefes i motius florals que s'alternen amb portals d'idèntica decoració i grandària; d' altra banda, els frontons dels terrats, petits i arrodonits, decorats amb grans poms de flors esgrafiats.
 
 
 
Moltes façanes han estat recentment restaurades, i en algunes apareix inscrita la data de 1927, any de construcció dels habitatges. A la cantonada del passatge amb el carrer de Ramon Albó pot llegir-se la següent inscripció: " A D. Luís Jover Castells, insigne benefactor de este grupo de casas en el 25° aniversario de su inauguración. 1928- 1953."
 
Aquestes cases van ser aixecades sota la iniciativa de la Sociedad Cooperativa de Cargadores y Descargadores de Algodón. i com les del carrer de l'Arquitecte Millàs, vinculades a la Cooperativa d'Empleats dels Tramvies de Barcelona, van acollir-se, sens dubte, a les lleis impulsades a l'època de la dictadura de Primo de Rivera que fomentaven la construcció de cases barates, per tal de pal.liar el creixent dèficit d'habitatges a la ciutat.
 
 
 
 
 
Totes aquestes cases, i d'altres en el veí passeig de Fabra i Puig, ens remeten a l'inici de la gran Barcelona i al record de les primeres onades d'immigrants arribats a la metròpolis amb motiu de la construcció del metro i de les obres de l'Exposició Internacional de 1929.
38.667

modificacions