Lluís Bagaria i Bou: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació
Línia 6:
El [[1908]] s'en va anar a treballar a Amèrica amb la companyia de teatre d'[[Enric Borràs]], viatjant per [[Mèxic]], [[Nova York]] i [[Cuba]].
 
El [[1911]] torna a Espanya i s'instal·la a Madrid, on va tenir lloc el gruix de la seva producció i aconseguí una descomunal popularitat, construint un univers simbòlic a base de metàfores gràfiques, i deixant una interessantíssima crònica gràfica de gairebé trenta anys de la vida política i cultural espanyola. Col·laborà a ''[[La Tribuna]]'' de [[Madrid]], ''[[El Parlamentario]], [[El Sol (publicaciódiari)|El Sol]]'' i la revista ''[[España (revista)|España]]'', dirigida per [[Ortega i Gasset]].
 
El [[1929]] fou un dels signants del manifest del [[Partit Radical Republicà]], i durant la [[guerra civil espanyola|guerra civil]], tornà a Barcelona i dibuixà a ''[[La Vanguardia]]'' un seguit de ferotges caricatures contra la guerra i el [[feixisme]]. Per culpa d'aquests dibuixos, crus, corrosius i fortament satírics, La Vanguardia fou prohibida a l'Alemanya de [[Adolf Hitler|Hitler]]. Tambè li costaren que els guanyadors de la [[guerra civil]] intentessin esborrar qualsevol rastre de l'existència d'aquest dibuixant. Aquesta col.leció de dibuixos es va recopilar per primera vegada en un volum, amb un estudi de Jaume Capdevila "[[Kap]]", gràcies a l'[[editorial DuxElm]]. Bagaria va refugiar-se a París el 1938. A nivell internacional, va col·laborar amb les revistes ''Le Rire'', francesa i ''Simplicissimus'', alemanya. El 1939 s'en va anar a Cuba, on va morir al cap d'un any.