Diferència entre revisions de la pàgina «Registre de desplaçament»

=== Generació de nombres pseudoaleatoris ===
 
Un problèmeproblema fondamentalfonamental en [[cryptologiecriptografia]] estés la productionproducció de suitessuccessions de bits «aussitan aléatoiresaleatoris quecom sigui possible». Un exemple évidentevident étantés la générationgeneració desde clefsles claus de chiffrementxifratge ([[chiffrementCriptografia symétriquesimètrica|symétriquesimètric]] ouo [[chiffrementCriptografia de clau asymétriquepública|asymétriqueasimètric]]).
 
Aquest problema es descompon ende fet en dues parts : d'una part la generació de bits per procediments físics -- mesura de temps entre impressions de tecles sobre un teclat, desplaçament del ratolí. --..., i d'altra banda l'expansió d'una curta successió aleatòria de bits curta en una successió molt més gran. En aquest últim cas, es parla de successió ''pseudoaleatori pseudoaleatora''.
Un problema fonamental en [[cryptologie]] és la producció de successions de bits «tan aleatoris com possible». Un exemple evident sent la generació de les claus de compte ([[compte simètric|simètric]] o [[compte asimètric|asimètric]]).
 
El compte per [[màscaraxifratge node reutilitzableVernam]] il·lustre bé lesel apostestema. En aquest comptexifratge, el text avaluat éses produïtprodueix per addició bit a bit (modulo 2) de la clau de comptexifratge. El desxiframent és igualments'efectua efectuattambé per addició bit a bit de la clau. El problema és que és llavors necessarical compartir una dada secreta, és a dir la clau, de la mateixa mida que el missatge a intercanviar. És moltMolt sovint és impracticable. VeLlavors llavorsapareix la idea d'engendrare generar la clau a partir d'un procediment determinista -- cal poder fer-ho fer igual al comptexifratge i al desxiframent -- utilitzantfent servir una dada secreta més petita. És probablement unaen mica d'allàpart l'origen del [[comptexifratge per onadaflux]].
Ce problème se décompose en fait en deux parties : d'une part la génération de bits par des procédés physiques -- mesure de temps entre frappes de touches sur un clavier, déplacement de la souris, ... --, et d'autre part l'expansion d'une courte suite aléatoire de bits en une suite beaucoup plus grande. Dans ce dernier cas, on parle de suite ''pseudo-aléatoire''.
 
Una primera possibilitat consisteix a escollir un LFSR i a utilitzar la dada secreta compartida com a inicialització del registre. Tanmateix, l'algoritmealgorisme de Berlekamp-Massey aviat posa de pressa fi a aquesta temptativa : un coneixement mateixencara que molt parcial de la successió produïda permet trobar totes les informacions desitjades.
Aquest problema es descompon en fet en dues parts : d'una part la generació de bits per procediments físics -- mesura de temps entre impressions de tecles sobre un teclat, desplaçament del ratolí. --, i d'altra banda l'expansió d'una curta successió aleatòria de bits en una successió molt més gran. En aquest últim cas, es parla de successió ''pseudoaleatori ''.
 
EnPer tant, en la pràctica, els LFSRs no sónes perfan tant utilitzatsservir de manera aïllada, sinó essencialment sota la forma delsde registres combinats o filtrats.
Le chiffrement par [[masque jetable]] illustre bien les enjeux. Dans ce chiffrement, le texte chiffré est produit par addition bit à bit (modulo 2) de la clef de chiffrement. Le déchiffrement est également effectué par addition bit à bit de la clef. Le problème est qu'il est alors nécessaire de partager une donnée secrète, à savoir la clef, de la même taille que le message à échanger. C'est très souvent impraticable. Vient alors l'idée d'engendrer la clef à partir d'un procédé déterministe -- il faut pouvoir le faire au chiffrement et au déchiffrement -- utilisant une donnée secrète plus petite. C'est probablement un peu de là l'origine du [[chiffrement par flot]].
 
El compte per [[màscara no reutilitzable]] il·lustre bé les apostes. En aquest compte, el text avaluat és produït per addició bit a bit (modulo 2) de la clau de compte. El desxiframent és igualment efectuat per addició bit a bit de la clau. El problema és que és llavors necessari compartir una dada secreta, és a dir la clau, de la mateixa mida que el missatge a intercanviar. És molt sovint impracticable. Ve llavors la idea d'engendrar la clau a partir d'un procediment determinista -- cal poder fer-ho al compte i al desxiframent -- utilitzant una dada secreta més petita. És probablement una mica d'allà l'origen del [[compte per onada]].
 
Une première possibilité consiste à choisir un LFSR et à utiliser la donnée secrète partagée comme initialisation du registre. Toutefois, l'algorithme de Berlekamp-Massey met vite fin à cette tentative : une connaissance même très partielle de la suite produite permet de retrouver toutes les informations voulues.
 
Una primera possibilitat consisteix a escollir un LFSR i a utilitzar la dada secreta compartida com a inicialització del registre. Tanmateix, l'algoritme de Berlekamp-Massey posa de pressa fi a aquesta temptativa : un coneixement mateix molt parcial de la successió produïda permet trobar totes les informacions desitjades.
 
Dans la pratique, les LFSRs ne sont donc pas utilisés de manière isolée, mais essentiellement sous la forme des registres combinés ou filtrés.
 
En la pràctica, els LFSRs no són per tant utilitzats de manera aïllada, sinó essencialment sota la forma dels registres combinats o filtrats.
 
=== Algorisme de Berlekamp-Massey ===
15.103

modificacions