Diferència entre revisions de la pàgina «Banu Hamdan»

cap resum d'edició
Els [[sulàyhides]] pertanyien a una branca dels hamdan i eren ismaïlites. El [[1088]] el segon sobirà [[sulàyhida]] al-Mukarram Ahmed va traslladar la capital de Sanaà a Dhu Djibla. Imran ibn al-Fadl dels al-Yam (subtribu dels Banu Hamdan) i Asad ibn Shihab, oncle matern de al-Mukarram, foren nomenats governadors de Sanaà. Vers el [[1091]], es van revoltar els Banu Hamdan i el seu cap Sultan Hatim ibn Ghushaim (o al-Ghashim) al-Mughallisi (o al-Mughallasi) es va apoderar de [[Sanaà]] després del [[1098]]/[[1099]] a la mort del tercer sobirà sulàyhida al-Mansur Saba.
 
Sultan Hatim tenia tres fills, dels quals el gran, Muhammad ibn Sultan, era valent i actiu però un assassí que va matar a les seves tres primeres dones; llavors el seu pare el va casar amb una princesa de la tribu Banu Subayh, i va jurar que mataria al seu fill si també matava a aquesta noia; probablement va morir abans que el seu pare i quan aquest va morir vers el [[1108]] el va succeir el segon fill Abd Allah que va governar només dos anys (1108-1110) i fou enverinat a causa d'un conflicte religiós a la tribu amb el rerefons del domini de Sanaà; llavors va pujar al poder el tercer fill, Man ibn Sultan Hatim (o Maan). No gaire després part de la tribu dels Banu Hamdan, especialment la subtribu dels Yam, es va revoltar contra aquest, sota la direcció del cadi Ahmad ibn Imran (fill de l'antic governador Imran ibn al-Fadl que va governar vers 1088 a 1098); Man fou enderrocat el [[1116]] pel cadi, que va assolir breument el control de Sanaà. Després durant 17 anys van governar Hisham ibn Kubayb i a la seva mort (en data desconeguda) el seu germà al-Humas que va morir el [[1132]] i el va succeir el seu fill Hatim ibn al-Humas, però la lluita entre els clans va continuar fins el [[1138]] quan el fill del cadi Ahmad ibn Imran, Sultan Hamid al-Dawla Hatim ibn Ahmad, es va fer amb tot el poder enderrocant a Hatim i entrant a Sanaà amb 700 cavallers. El [[1150]] es va enfrontar ala l'imam al-Mutawakkil de [[Nadjran]] i [[Sada]].
 
La batalla entre hamdanites i el l'imam de Nadjran es va lliurar a Seresa i Sultan Hamid al-Dawla Hatim ibn Ahmad fou derrotat fugint cap a Sanaà. A la ciutat els caps locals van decidir reconèixer ala l'imam davant el qual es va presentar Sultan Hatim i fou generosament perdonat que li va permetre establir-se a Maudher fins que els membres de les tribus Banu Hamdan es van dispersar; llavors es va traslladar a Zafar on va romandre fins que també les tribus xerifianes delde l'imam es van dispersar i llavors va cridar als Banu Hamdan, va reorganitzar les forces i va atacar Sanaà. Al-Mutawakkil va sortir de la ciutat i va establir el seu campament a Birash, que va fortificar, i mentre va demanar ajut a les tribus xerifianes, però abans de rebre el seu suport fou derrotat per Sultan Hamid, que va entrar llavors a Sanaà mentre el l'imam es retirava al país de Djenb. En aquell moment gran part del Iemen es trobava dividit en feus tribals sense haver-hi un únic cap suprem. Sultan Hatim llavors va avançar sense ni soldats ni material cap a Dhimar, on estaven reunides les tribus del Djenb que donaven suport ala l'imam i es preparaven per atacar Sanaà, i aquestes tribus al veure'l actuar tant temeràriament, se li van sotmetre voluntàriament. Així va tornar a Sanaà com a triomfador.
 
Va morir el [[1161]] i el va succeir el seu fill Ali ibn Sultan Hatim, que va conquerir Dhemermer, [[Kawkaban]], i Ans a més de dominar ja d'abans Sanaà, Birash, Zafar (o Zafer) i Kiddah; més tard va ocupar també Bukur, l'alt i baix Zahir, [[Djawf]], [[Sada]] i els territoris occidental (Maghríbia); els Banu Shihab que encara conservaven algun poder local a la regió de [[Zabid]], se li van sotmetre temporalment, però en diversos moments també apareix en guerra. El domini hamdanita va arribar fins Hadur i el districte d'[[Haraz]].
El [[1165]] un parent de Ali ibn Sultan Hatim, de nom Sultan Hatim ibn Ibrahim al-Hamdani, es va revoltar i va rebre el suport de la major part dels Banu Hamdan. Establert a [[Haraz]], va passar de allí a Raydan (? o Reyan), però fou rebutjat i es va retirar cap a Kawkaban, regió on havien agafat el poder els Banu Zewwadji. Ali va perseguir als rebels, va devastar Shibam i va assetjar Kawkaban durant tres anys fins que la va conquerir el [[1168]]. El [[1169]] va ocupar Beyt Izz que estava en mans d'un clan hamdanita des de vers el [[1091]].
 
El mateix [[1169]], a finals de l'any, el l'imam al-Mutawakkil que es mantenia encara a la regió de Zahir, va entrar en guerra contra els xerif kasimita del Zahir, abans el seu aliat. El L'imam fou fet presoner i portat al castell d'Anafith. Els fills delde l'imam van demanar la intercessió d'Ali ibn Sultan Hatim, el qual va aconseguir l'alliberament del empresonat. Al-Mutawakkil es va establir llavors a Hawth i va demanar ajut a Ali contra els kasimites de Zahir, mercès a la qual va poder triomfar sobre aquestos i va retornar a Shibam ([[1170]]). Al-Mutawakkil va morir al cap de poc ([[1170]]) i els kasimites de Zahir es van sotmetre a Ali el [[1172]].
 
El senyor màhdida de [[Zabid]], el zaidita Abd al-Nabid, volia difondre les seues doctrines establertes segons els ensenyaments del seu pare Ali ibn Mahdi (mort el [[1159]]), i la seva àrea d'expansió fou cap al sud on el [[1172]]/[[1173]] va atacar al senyor [[zuràyida]] d'[[Aden]] i va assetjar aquesta ciutat; el zuràyida va demanar ajut a Ali ibn Sultan Hatim i a dos altres tribus hamdan de l'alitplà, fins que el [[1773]] el màhdida fou expulsat cap a la Tihama.
3.138

modificacions