Diferència entre revisions de la pàgina «Crítica del capitalisme»

m
(→‎Era actual: imatge)
Aquestes crítiques clàssiques han patit una certa transformació des d'aqueixa època. Molts autors han modificat o actualitzat els seus pensaments per a incorporar canvis en les societats capitalistes. Per a principis del segle XX, una miríada de tendències socials han sorgit basades en diferents interpretacions d'esdeveniments actuals. [[Monopoli|Cabdal monopòlic]], [[colonialisme]] accelerat, la difusió dels [[sindicat|sindicats laborals]], l'ampliació de el [[sufragi]] i el clar increment dels estàndards de vida, per exemple, on noves tendències que critiquen el capitalisme, tals com [[Mijaíl Bakunin]], [[Vladimir Lenin]] i [[Eduard Bernstein]], procuren entendre i contribuir a les diferències en models organitzacionals (per exemple, [[anarcosindicalisme]], [[socialdemocràcia]] i [[bolxevisme]]). A l'identificar problemes amb el [[capitalisme]] de lliure mercat, els governs també van començar a posar restriccions a les operacions de mercat i van crear el [[intervencionisme]] econòmic que va intentar millorar els defectes percebuts del mercat. [[Keynesianisme|Economistes keynesians]] britànics i el [[New Deal]] nord-americà van tenir efectes duradors en les polítiques socials d'ambdós països. Començant amb la [[Revolució Soviètica]], els [[estat socialista|estats socialistes]] van incrementar en nombre i va començar la [[Guerra Freda]] amb les nacions desenvolupades capitalistes. No obstant això, després de les [[revolucions deb 1989]], molt d'aquests estats es van adaptar obertament a les economies de mercat. La majoria dels restants estats ex comunistes han implementat també extenses liberalitzacions de mercat.
==Era actual==
[[Image:WTO protests in Seattle November 30 1999.jpg|230px|thumb|left|Protestes contra les reunions de l'[[Organització Mundial del Comerç]] La policia carregant contra els manifestants.]]
En l'era actual persisteixen les crítiques del capitalisme. Particularment, pel que fa a la nova [[economia global]] i el [[capitalisme salvatge]] que l'acompanya, els crítics han argumentat a favor de la intervenció governamental o contra el capitalisme.<ref>[http://www.naomiklein.org/shock-doctrine Disaster Capitalism in Action] {{en}}</ref> Aquesta crítica pot involucrar defectes apercebuts del mercat entorn de el [[escalfament global]], explotació de ciutadans sota el [[capitalisme consumista]], allunyament d'economies manufacteres per dependència de mercats financers i [[imperialisme econòmic]] en una edat de [[globalització]]. Moltes organitzacions actuals, que no necessàriament rebutgen el capitalisme, s'enfoquen a canviar polítiques nacionals i corporatives (per exemple, [[Greenpeace]]). Altres organitzacions tenen una visió holística, entenent la injustícia capitalista com un problema sistèmic (per exemple, els [[ecologia social|ecologistes socials]] o els [[Economia participativa|economistes participatius]]).
 
21.779

modificacions