Friedrich Christian Diez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot modifica: es:Friedrich Christian Diez; canvis cosmètics
Línia 3:
Estudià a l'institut i a la universitat de la seva ciutat natal. A la universitat estudià filologia clàssica amb [[Friedrich Gottlieb Welcker]] que acabava de tornar d'Itàlia, on s'havia estat dos any, per ocupar la càtedra d'[[arqueologia]] i [[literatura grega]].
 
Welcker li infundí l'amor envers la poesia italiana, i això permeté que s'expressàs el seu geni per primer cop. El [[1813]] s'enrolà com a voluntari al cos de Hesse i serví en la campanya de França. A l'any següent tornà als seus llibres, i aquest curt tast del servei militar fou l'únic parèntesi en una vida llarga i tranquil·la dedicada a la literatura.
 
Com desitjaven els seus pares, durant una breu temporada es dedicà a les lleis, però una visita a [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] el [[1818]] li féu canviar l'orientació dels seus estudis, i determinà la seva carrera futura. Goethe havia llegit les ''Antologia de poetes romànics'' de [[François Juste Marie Raynouard|Raynouard]], i aconsellà el jove erudit que exploràs la rica mina de la literatura [[occità|provençal]] que el savi francès havia descobert. Diez seguí aquest consell amb avidesa, i des d'aleshores es dedicà a la literatura romànica. I així esdevingué el fundador de la filologia romànica.
Línia 16:
 
La diferència entre el mètode de Diez i el del seu predecessor es troba ben definida en la introducció del seu diccionari. En resum, és la diferència entre la ciència i les conjectures. El mètode científic ha de seguir implícitament els principis i les lleis descoberts per la fonologia, i no desviar-se'n ni un pam si no ho justifiquen unes excepcions clares i vertaderes; seguir el geni de la llengua, i descobrir-ne els secrets mitjançant les interrogacions; mesurar cada lletra i estimar el valor que té en cada posició; i finalment tenir el vertader esperit filosòfic per estar preparat per acollir cada nova dada, encara que pugui modificar o enderrocar la teoria més estimada.
Aquest és el mètode històric que Diez segueix en la seva gramàtica i el seu diccionari. Reunir i ordenar dades és, com ell ens diu, l'únic secret del seu èxit, i afegeix en altres paraules el famós apotegma de [[Isaac Newton|Newton]], "hypotheses non fingo" ('no m'invent hipòtesis'). La introducció a la [[gramàtica]] té dues parts: la primera tracta dels elements comuns del llatí, el grec i el germànic amb les [[llengües romàniques]]; el segon tracta dels sis dialectes separadament, el seu origen i els elements característics de cadascun. La mateixa gramàtica es divideix en quatre llibres, sobre [[fonologia]], [[flexió]], formació de mots per composició i derivació, i [[sintaxi]].
 
El seu diccionari es divideix en dues parts. La primera conté les paraules comunes com a mínim a dos dels tres grups principals de llengües romàniques -italià; espanyol i portuguès; i provençal i francès-. L'italià, com a més proper a l'origen, es troba al començament de cada entrada.
Línia 22:
La segona part tracta de les paraules característiques de cada grup. No hi ha un vocabulari a part per al vàlac ([[romanès]]).
 
== Obres ==
 
* ''Altspanische Romanzen'' (Berlin 1821)
* ''Über die Minnehöfe, Beiträge zur Kenntnis der romanischen Poesie'' (Berlin 1825)
* ''Die Poesie der Troubadours'' (Zwickau 1826)
* ''Leben und Werke der Troubadours'' (Leipzig 1829)
* ''Grammatik der romanischen Sprachen'' (Bonn 1836-38)
* ''Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen'' (Bonn 1853).
* ''Altromanische Sprachdenkmale'' (Bonn 1846)
* ''Zwei altromanische Gedichte'' (Bonn 1852)
Línia 37:
* ''Kleinere Arbeiten und Rezensionen'' (Munic 1883)
 
== Fonts ==
Aquest article incorpora el text de l'onzena edició de l'[[Encyclopaedia Britannica]], ara del [[domini públic]].
 
Línia 44:
[[de:Friedrich Christian Diez]]
[[en:Friedrich Christian Diez]]
[[es:Friedrich Christian Diez]]
[[fr:Friedrich Christian Diez]]
[[no:Friedrich Diez]]