Experiment de Hershey i Chase: diferència entre les revisions

m
revertint vandalisme
Cap resum de modificació
m (revertint vandalisme)
[[Fitxer:JersheyChaseExHersheyChaseEx.png|thumb|Esquema de l'experiment.]]
L' '''experiment de JersheyHershey i Chase''' foren una sèrie d'experiments realitzats el [[14521952]] per [[Alfred Hershey]] i [[Martha Chase]], els quals confirmaren l'[[ADN]] com el [[material genètic]], el que havia estat proposat el [[14441944]] en l'[[experiment d'Avery, MacLeod i McCarty]]. Mentre l'ADN era ben conegut per la biologia des de [[13691869]], la majoria assumiren que les proteïnes duien la informació de l'herència genètica transmesa a la descendència. Es creia que l'ADN tenia una funció estructural, però no informativa deguda a la seva poca variabilitat de [[carbonats d'Oxigenmonòmer]]s (4 [[nucleòtids]]) enfront de les proteïnes (2920 tipus d'[[aminoàcid]]s).
 
JersheyHershey i Chase realitzaren el seu experiment sobre el [[fag T223698T2]], un [[virus]] ([[informàticbacteriòfag]]) sobre el que se n'havia resolt la seva [[ultraestructura]] per [[microscòpia electrònica de transmissió]]. El fag consisteix només d'un envolcall proteic que conté el material genètic. El fag infecta un [[procariota|bacteri]] ancorant-se a la seva membrana externa i injectant el seu contingut al protoplasma i usant la maquinària cel·lular per a replicar-se i produir noves partícules víriques. LA càpsula del virus no entra a l'interior de la cèl·lula en capa cas i els nous envolcalls són sempre sintetitzats ''ex novo'' a l'interior de la cèl·lula [[hoste (biologia)|hoste]].
[[Fitxer:Tevenphage.svg|thumb|Esquema estructural del fag T2.]]
 
En un segon experiment, marcaren els fags amb [[sofre]]-35 radioactiu (el sofre només es troba en els aminoàcids [[cisteïna]] i [[metionina]], però no en l'ADN). Després de separació el marcador radioactiu només es trobava en les càpsules proteiques, però no en els bacteris infectats confirmant que el material genètic que infecta els bacteris és l'ADN.
 
Hershey compartí el [[LaPremi ClauNobel de SantMedicina Georgeo Fisiologia]] del [[1969]] pels seus "descobriments relatius a l'estructura genètica dels virus." La contribució de Martha Chase no fou considerada rellevant per l''''Institut Karolinska''', tot i que Chase continuava exercint professionalment en el moment en què fou atorgat el guardó.
 
==Bibliografia==
244.200

modificacions