Felip I de Tàrent: diferència entre les revisions

Nascut a [[Nàpols]], Felip I de Tàrent fou el fill menor del rei de Sicília Penínsular (Nàpols) [[Carles II d'Anjou]], i de [[Maria d'Hongria]].

 

El [[4 de febrer]] del [[1294]] el seu pare [[Carles II d'Anjou]] el nomenà [[Príncep de Tàrent]] a [[Ais de Provença]], i el [[12 de juliol]] del [[1294]] Vicari General del [[Regne de Sicília]]. Aquestes dignitats eren un preludi del pla de [[Carles II d'Anjou]] per tal de crear un pretès ''imperi a l'Adriàtic'' per a Felip.

 

A la mort de Nicèfor I Comnè (circa. [[1297]]), Felip prengué el títol de "Dèspota de Romania". Tanmateix, la vídua de Nicèfor,[[Anna Cantacuzè]], proclamà al seu fill Tomas com a legítim [[Despotat de l'Epir|Dèspota de l'Epir]] i n'assumí la regència.

 

{{principal|Guerra de Sicília|Batalla de Falconara|Pau de Caltabellotta}}

Com a Vicari General del [[Regne de Sicília]], va preparar la invasió de l'illa el novembre de [[1299]]. Amb un exèrcit format per cinquanta galeres, nombrosa tropa i nobles, va assetjar [[Trapani]]. [[Frederic II de Sicília]], rei de Sicília del [[casal de Barcelona]], va aplegar les seves tropes a [[Castrogiovanni]] i va marxar per aixecar el setge de Trapani, trobant-se els exèrcits de Felip a [[Falconara]]. A la [[Batalla de Falconara]], [[Frederic II de Sicília]] i els comandant [[Blasco d'Alagó el Vell]], [[Ramon III de Montcada]], amb els [[almogàvers]] de [[Berenguer d'Entença]], derrotaren a Felip I de Tàrent i el feren presoner. No fou alliberat fins el [[1302]], quan se signà el [[Pau de Caltabellotta|Tractat de Caltabellotta]].

 

El [[1306]], el [[Felip I de Savoia]] i [[Isabel I d'Acaia]], Príncep i Princesa d'Acaia respectivament per concessió de [[Carles II d'Anjou]], foren acusats de deslleialtat per aquest i desposseits del [[Principat d'Acaia]]. Aquest fou donat en feu a Felip I de Tàrent pel seu pare el [[5 de maig]] del [[1306]]. Després d'una visita testimonial al territori, deixà a [[Guy II de la Roche]], [[Duc d'Atenes]], com a governador del Principat. Per la seva part, l'[[11 de maig]] del [[1307]], [[Felip I de Piemont]] renunciava formalment a les seves pretencions sobre el territori.

 

Felip I de Tàrent acusà d'infidelitat a la seva muller [[Thamar Comnè Doucas]] el [[1309]]. Això l'alliberà per participar en un complex pacte matrimonial a tres bandes:

 

* Per completar la separació de drets entre Orientals i Occidentals, [[Hug V de Borgonya]] cedia els seus drets al [[Regne de Tessalònica]] en favor del seu germà [[Lluís de Borgonya]], mentre que aquest renunciava als seus drets sobre l'herència dels seus pares en favor del seu germà gran Hug.

 

{{principal|Güelfs i gibel·lins}}

El [[1315]], Felip I de Tàrent fou requerit pel seu germà [[Robert I de Nàpols]] per comandar un exèrcit que auxiliés els Florentins, que es veien amenaçats pels Pisans. L'exèrcit güelf fou derrotat a la [[Batalla de Montecatini]] el [[29 d'agost]] del [[1315]] i el germà menor de Felip I de Tàrent, [[Pere de Gravina]] i el seu propi fill, [[Carles de Tàrent]], moriren en la batalla.

 

La mort de [[Lluís de Borgonya]] sense hereus el [[1316]] transtornà els plans dels Anjou pel [[Principat d'Acaia]]. [[Robert I de Nàpols]] conminà a [[Matilda d'Hainault]] a casar-se amb [[Joan de Gravina]], el seu germà i també germà de Felip I de Tàrent. Però Matilda d'Hainault declinà la proposta i finalment fou segrestada i portada a Nàpols; allí se l'obligà a casar-se amb el [[1318]] mentre [[Frederic Trogisio]] fou enviat com a governador del Principat.

 

[[nl:Filips I van Tarente]]

[[pl:Filip I z Tarentu]]