Escumant: diferència entre les revisions

==Propietats dels agents tensioactius==

 

Observem a la corba que mida que augmenta la concentració de tensioactiu en la solució, la [[tensió superficial]] baixarà molt ràpidament. Aquesta brusca baixada en la tensió superficial afectarà en la tensió interfacial, en la [[conductivitat elèctrica]], etc. de la [[dissolució]].

Es pot observar, també, com a partir d’un cert punt, es presenta una discontinuïtat i la tensió superficial i altres propietats no cauen més. Aquesta discontinuïtat es produeix en el moment de la ''concentració micel•lar crítica'' (CMC).

El poder netejant del sabó és fàcilment explicable. Els greixos tenen una composició química similar a les cadenes hidrocarbonades de la micel•la. Si es frega una taca de greix amb una solució de sabó, el que es provoca és un trencament del greix en partícules suficientment petites com per ser englobades dins les micel•les.

 

Químicament, el [[sabó]] és una mescla de les sals de sodi i potassi d’àcids grassos de cadena llarga produïts per [[hidròlisi]] (saponificació) de greix animal amb àlcali, és a dir, que s’obtenen quan els greixos o els olis s’hidrolitzen en condicions bàsiques.

 

 

Tres dels sabons més comuns són:

 

Si bé és veritat que el poder escumant és important en l’aplicació en sabons, cal remarcar que l’[[escuma]] que apareix en el sabó no està relacionada amb el poder netejant d’aquest.

En funció del tipus de tensioactiu que contingui el [[detergent]], el poder escumant serà menor o major, així, els tensioactius que proporcionen més escuma seran els que continguin tensioactius aniònics, mentre que els catiònics produeixen molt poca escuma.

 

 

L’agent escumant pot resultar perjudicial per al medi ambient si tenim en compte que els escumants envolten les partícules, dificultant-ne la seva dilució. Un cas és el de l’oxigen. Si els agents escumants dificulten la dilució de l’[[oxigen]] de l’[[atmosfera]] en l’aigua, la superfície de l’[[aigua]] en contacte amb l’aire serà abundant en greixos, tensioactius, etc.

 

==Bibliografia==