Escumant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 14:
==Propietats dels agents tensioactius==
 
[[Fitxer:Gràfica_tensió_superficial_en_funció_de_concentració_de_tensioactiu.jpg‎|thumb|150px|right|A mida que augmenta la concentració de tensioactiu, la tensió superficial disminueix, fins assolir un punt mínim: CMC.]]
Observem a la corba que mida que augmenta la concentració de tensioactiu en la solució, la [[tensió superficial]] baixarà molt ràpidament. Aquesta brusca baixada en la tensió superficial afectarà en la tensió interfacial, en la [[conductivitat elèctrica]], etc. de la [[dissolució]].
Es pot observar, també, com a partir d’un cert punt, es presenta una discontinuïtat i la tensió superficial i altres propietats no cauen més. Aquesta discontinuïtat es produeix en el moment de la ''concentració micel•lar crítica'' (CMC).
Linha 32 ⟶ 33:
El poder netejant del sabó és fàcilment explicable. Els greixos tenen una composició química similar a les cadenes hidrocarbonades de la micel•la. Si es frega una taca de greix amb una solució de sabó, el que es provoca és un trencament del greix en partícules suficientment petites com per ser englobades dins les micel•les.
 
[[Fitxer:Actuació_sabó.jpg‎‎|thumb|150px|left|
 
1. Greix
 
2. Sabó
 
3. Aigua
 
 
El sabó envolta la taca de greix, formant una estructura micel·lar.]]
Químicament, el [[sabó]] és una mescla de les sals de sodi i potassi d’àcids grassos de cadena llarga produïts per [[hidròlisi]] (saponificació) de greix animal amb àlcali, és a dir, que s’obtenen quan els greixos o els olis s’hidrolitzen en condicions bàsiques.
 
 
[[Fitxer:Sabó.jpg‎|thumb|150px|right|Reacció alcalina del sabó amb l'hidròxid de Sodi]]
 
Tres dels sabons més comuns són:
 
* estearat de sodi
* oleatestearat de sodi
* linoleatoleat de sodi
* estearatlinoleat de sodi
 
 
 
 
 
 
Si bé és veritat que el poder escumant és important en l’aplicació en sabons, cal remarcar que l’[[escuma]] que apareix en el sabó no està relacionada amb el poder netejant d’aquest.
 
En funció del tipus de tensioactiu que contingui el [[detergent]], el poder escumant serà menor o major, així, els tensioactius que proporcionen més escuma seran els que continguin tensioactius aniònics, mentre que els catiònics produeixen molt poca escuma.
 
Linha 48 ⟶ 68:
 
L’agent escumant pot resultar perjudicial per al medi ambient si tenim en compte que els escumants envolten les partícules, dificultant-ne la seva dilució. Un cas és el de l’oxigen. Si els agents escumants dificulten la dilució de l’[[oxigen]] de l’[[atmosfera]] en l’aigua, la superfície de l’[[aigua]] en contacte amb l’aire serà abundant en greixos, tensioactius, etc.
 
==Exemples d'escumants==
 
{|class="sortable wikitable" width=95%
|-
|'''Nom comú'''
|'''Fórmula química'''
|'''Pes molecular (g/mol)'''
|-
|MICB
|CH<sub>3</sub>CHCH<sub>2</sub>CH(OH)CH
|102.2
|-
|HEX
|C<sub>5</sub>H<sub>13</sub>OH
|102.2
|-
|DF-200
|CH<sub>3</sub>(PO)<sub>3</sub>OH
|206.29
|-
|DF-250
|CH<sub>3</sub>(PO)<sub>4</sub>OH
|264.37
|-
 
==Bibliografia==