Estereoisòmer: diferència entre les revisions

 

La molècula I és la cis-1,2-dicloretè i la molècula II és la trans-1,2-dicloretè. A causa de l’ocasional ambigüitat, la IUPAC va adoptar un sistema més rigorós en el qual els substituents del final de cada doble enllaç tenen prioritat segons el seu [[nombre atòmic]]. Si els substituents que tenen alta prioritat estan al mateix cantó de l’enllaç, s’assigna la lletra Z ( en alemany, zusammen, que significa “junts”). Si per contra, estan en cantons diferents, s’assigna la lletra E (en alemany, entgegen, que significa “oposats”). Com que el clor té un nombre atòmic més alt que l’hidrogen, és el grup amb prioritat més alta. Usant aquesta notació per nombrar les molècules anteriors, la molècula I és (Z)-1,2-dicloretè i la molècula II és (E)-1,2-dicloretè. No és el cas de Z i cis o E i trans, que són sempre intercanviables. La següent molècula és el fluormetilpentè:

 

El nom d’aquesta molècula tant pot ser ''trans''-2-fluor-3-metil-2-pentè, perquè els grups d’alquil que formen la cadena (per exemple metil i etil) estan en contacte gràcies al doble enllaç, o bé (Z)-2-fluor-3-metil-2-pentè, perquè els grups de prioritat més alta estan al mateix cantó del doble enllaç. El fluor és el grup amb prioritat més alta, al costat esquerre del doble enllaç i l’etil també és un grup amb prioritat alta, situat a la part dreta del doble enllaç. Els termes cis i trans també es poden usar per descriure la posició relativa dels dos substituents d’un anell: ''cis'' si és al mateix cantó i ''trans'' si és al costat contrari.