Fosforilació: diferència entre les revisions

La [[gluconeogènesi]] és el procés a través del qual a partir de diferents substrats no glucídics (aminoàcids, piruvat, lactat i alguns intermediaris del Cícle de Krebs) es forma glucosa (tot i que no és el procés invers de la glicòlisi). Durant el procés es dóna només una fosforilació (i en canvi 4 defosforilacions, 3 de substrat i una d'ATP). Aquesta es dóna en el pas entre l’oxalacetat i el fosfoenolpiruvat, mediada per la fosfoenolpiruvatcarboxilasa i va combinada amb una descarboxilació.

 

El [[glicogen]], la reserva de glícids de les cèl•lules animals, es metabolitza quan el nivell de glucosa en sang és baix per tal de donar glucoses lliures. Per a trencar les cadenes de glicogen hi ha tot un procés on es necessària una fosforilació. Aquesta, mediada per la glicogen-fosforilasa, és la reacció clau en la degradació del glicogen, i dóna com a resultat una cadena més curta de glicogen i una glucosa-1-fosfat. En aquest cas l'adició d'un fosfat té dos funcions, en primer lloc trencar l'enllaç glicosídic entre glucoses del glicògen, i en segon lloc donar com a resultat un monoglícid ja fosforilat que pugue entrar fàcilment en altres vies del metabolisme. A més a més no és conseqüència de la defosforilació d'un ATP, sinó que un ortofosfat lliure s'incorpora trencant l'enllaç existent. Aquesta manera de trencar l'enllaç resulta molt favorable, ja que si no caldria emprar primer una hidrolasa i a continuació una cinasa.