Fibrina: diferència entre les revisions

 

==Formació de la fibrina==

El fibrinogen o el factor I és la [[glicoproteïna]] precursora de la fibrina, la qual no és més que el fibrinogen activat. El fibrinogen és sintetitzat al [[fetge]] dels [[vertebrats]] i és abocat al [[plasma sanguini]]. Quan hi ha una lesió la trombina actua sobre el fibrinogen eliminant polipèptids de 16 i 14 aminoàcids, anomenats fibrinopèptid A i fibrinopèptid B respectivament. El fibrinopèptid A és eliminat de la cadena alfa del fibrinogen i el fibrinopèptid B és eliminat de la cadena beta, ambdues són cadenes polipeptídiques, la estructura de les quals no té importància i per tant els seus [[gen|gens]] codificants poden patir [[Mutació|mutacions]] sense, que afectin a l'individu.

El fibrinogen té tant en l'extrem C-terminal com al N-terminal fortes [[Càrrega|càrregues]] negatives, les quals provoquen que les proteïnes de la mateixa espècie es repelin entre si. Les càrregues negatives de l'extrem N-terminal també són eliminades quan apareix una lesió i per tant la interacció entre les cadenes restants, les quals ara són anomenades fibrines, és possible. El factor I està activat i aleshores, el que fa és [[Polímer|polimeritzar-se]] gràcies a interaccions de tipus electrostàtic i [[Pont d'hidrogen|ponts d'hidrogen]], els quals permeten formar una xarxa tridimensional de fibrina. Finalment amb l'ajuda del [[factor XIIIa]], els polímers de fibrina acaben formant el que és conegut comunament com a crosta.