Pensament islàmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''pensament islàmic''' primerenc es divideix en dues corrents: la primera és ''[[kàlam]]'', que tracta sobretot de qüestions teològiques de l'islam, i l'altra és ''[[fàlsafa]]'', que se centrà en interpretacions de l'[[aristotelisme]] i el [[neoplatonisme]]. Hi hagué intents posteriors per part de filòsofs-teòlegs d'harmonitzar les dues tendències, en particular els d'Avicena[[Avicenna]] i [[Averrois]], i altres no tan rellevants com els d'[[Ibn al-Hàytham]] (Alhazen), [[Al-Biruní]], [[Ibn Tufayl]] i [[Ibn an-Nafís]].
 
La ''fàlsafa'' és el conjunt de [[doctrina|doctrines]] dels pensadors [[musulmans]] que s'originaren entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle XII|XII]] i que influïren en l'[[escolàstica]] medieval d'[[Europa]].
 
La tradició àrab combina alguns pensaments del [[neoplatonisme]] i l'[[aristotelisme]] amb altres idees que hi foren incorporades per l'[[islam]]. Certs [[filòsofs]] de pes, com els [[Pèrsia|perses]] [[al-Kindí]], [[al-Farabí]] i [[Avicena]]Avicenna, així com l'[[andalusí]] [[Averrois]], precisaren algunes interpretacions d'[[Aristòtil]] que després foren apropiades pels [[intel·lectual]]s [[judaisme|jueus]] i [[cristianisme|cristians]].
 
Els musulmans, com també ho feren en menor mesura els cristians i els jueus, contribuïren al [[folklore]] àrab i es distanciaren entre si d'acord amb els seus [[dogma|dogmes]] filosòfics més que per les seves doctrines religioses. Quan els àrabs envaïren la [[Península Ibèrica]], la literatura filosòfica àrab fou traduïda als idiomes [[hebreu]] i [[llatí]], contribuint al desenvolupament de la filosofia europea contemporània.