Joan Baptista Lambert i Caminal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Lluís Graner i Arrufí
Línia 1:
'''Joan Baptista Lambert i Caminal''' ([[Barcelona]], [[1884]] - [[1945]]) fou un [[compositor]], [[director d'orquestra|director]] i [[pedagog]] [[Catalunya|català]].
 
Va començar els estudis musicals a la [[catedral de Barcelona]] i més tard va estudiar [[piano]] amb Pellicer i [[Joaquim Malats]] i composició amb [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] i [[Felip Pedrell]]. El [[1906]] dirigí l'orquestra dels Espectacles i Audicions Graner, que promovia el pintor [[Lluís Graner i Arrufí|Lluís Graner]], amb la filla del qual va tenir un idil·li, i hi va estrenar l'obra ''Donzella que va a la guerra'' . En l'[[Exposició Internacional de 1929]] fou organista del Palau Nacional; més tard, director de l'Acadèmia de Música i de la Banda de la Casa Provincial de Caritat, de la Banda dels Mossos d'Esquadra ([[1928]]-[[1931]]), director de l'Escola de Música i l'Orquestra de Granollers i de l'Escola Municipal de Música després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i fins a la seva mort. Va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, entre altres el de Ràdio Barcelona de 1934 amb ''La festa de Santa Cristina de Lloret de Mar'' per a orquestra. Amb Alonso i [[Joaquim Zamacois i Soler|Zamacois]] fou coautor del LAZ (nom tret de les inicials dels autors: Joan Baptista '''L'''ambert, [[Frederic Alfonso i Ferrer|Frederic '''A'''lfonso]] i [[Joaquim Zamacois|Joaquim '''Z'''amacois]]), un tractat de solfeig en cinc volums de gran difusió en els anys de la postguerra.
 
Col·laborà a la restauració de la música religiosa i compongué [[missa|misses]], [[motet]]s i peces per a [[orgue]]. Escriví obres escèniques (''Donzella que va a la guerra'', [[1906]]; ''El foc de Sant Joan'', [[1907]]) i [[sarsuela|sarsueles]], de les quals destaca ''Por una mujer'' ([[1922]]). És autor d'obres simfòniques, corals i de cançons, així com de mètodes didàctics.