Protobasc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 19:
[[Joseba Lakarra]] ha descrit en nombrosos treballs nombroses tribalhs un patró protobasc antic de composició de veus monosíl·labes redoblades cap a l'esquerra, visible en mots moderns com ''gogor'' (de ''*gor'') 'dur -a'; ''zezen'' (de ''*zen'') '[[brau]]'; ''zozo'' (de ''*zo''<ref>Potser ''*zo'' es tanbé l'element de composició de ''txori'' '[[ocell]]' e d'''urzo (uso)'' '[[colom]]'.</ref>) [[merla]]; ''adar'' (de ''*dar'' → ''*da-dar'') [[banya]]; ''adats'' (de ''*dats'' → ''*da-dats'') 'cabellera'; ''idi'' (de ''*di'' → ''*di-di'') '[[bou]]'; ''azal'' (de ''*zal'' → ''*za-zal'') '[[escorça]]'; ''eder'' (de ''*der'' → ''*de-der'') 'bell -a'; ''odol'' (de ''*dol'' → ''*do-dol'') '[[sang]]'; ''ahantzi'' (de ''*nan'' → ''*na-nan'' → ''*anan-tz'') 'oblidar'; ''har'' (de ''*nar'' → ''*na-nar'' → ''*anaR'') '[[cuc]]'; ''ihintz'' (de ''*nin'' → ''*ni-nin'' → ''*inin-tz'') [[rosada]]; ''ohol'' (de ''*nol'' → ''*no-nol'' → ''*onoL'') '[[post]]'; ''hur'' (de ''*nur'' → ''*nu-nur'' → ''*unuR'') '[[avellana]]'... Doncs, Lakarra ha proposat el model sil·labic CVC (consonant-vocal-consonant) pel protobasc antic.
[[Koldo Mitxelena]] va realitzar un treball de reconstrucció del protobasc en la seva tesi doctoral ''Fonética histórica vasca'' ([[1961]]); hom pot citar el pas de /N/~/n/ antiques a /n/~/∅/ modernes e de /L/~/l/ ant. a /l/~/r/ mod., en '[[Oreneta comuna|oreneta]]' [[Euskera batua|basc comú]] ''enara'' (de ''*eNala''), [[biscaí]] ''elai'' (de ''*eLana''); a mes de la caiguda de /n/ ''lenis'' intervocàlica (/-n-/ → /-h-/ → ∅) en mots moderns com ''ahari'' (de ''*(h)anari''<ref>Joseba Lakarra: de ''*(h)an-'' '[[animal]]' e del [[latí]] ''ARIES''</ref>) '[[marrà]]'; ''ahuntz'' (de ''*(h)anuntz''<ref>Joseba Lakarra: de ''*(h)an-(h)untz'', ''*han-'' significant '[[animal]]' e ''huntz'' '[[heura]]</ref>) '[[cabra]]'; ''ardo'' (de ''*ardano'') '[[ví]]'; ''arpin'' (de ''*ardi-bini'', lit. 'llengua d'[[ovella]]') '[[plantatge]]'; ''artzain'' (de ''*ardi-zani'') '[[pastor]] d'ovellas'; ''arrain'' (de ''*arrani'') '[[peix]]'; ''mehe'' (de ''*bene'') 'prim'; ''mihi'' (de ''*bini'') [[llengua (anatomia)]]; ''elai'' (de ''*eLana'') '[[Oreneta comuna|oreneta]]'; ''hezur'' (de ''*enazur'', ''*anezur''?) '[[os]]'; ''ikatz'' (de ''*enikatz'' o ''*inikatz'') '[[carbó]]'; ''gazta'' (de ''*gaztana'') [[formatge]]; ''ihi'' (de ''*ini'') '[[jonc]]'; ''ohoin'' (de ''*onoin''<ref>Joseba Lakarra: de ''*(h)oin-(h)oin'', lit. '[[peu]]-peu'</ref>) 'lladre'; ''orga'' (de ''*organa'') '[[carro]]'; ''sehi'' (de ''*seni'') 'vassall criat', 'servent domèstic'; ''suhi'' (de ''*suni'') '[[gendre]]'; ''zain'' (de *zani) '[[guarda]]'; ''zi(i)'' (de *zini) '[[gla]]'. Va detallar el patrú de formació del verb antic; hom pòt citar mod. ''jakin'' 'saber' (de ''*e-aki-n''), ''ibili'' 'caminar' (de ''*e-biL-i''), ''egon'' 'estar' (de ''*e-go-n''), ''izan'' 'ésser' (de ''*e-iza-n''), ''joan'' 'anar' e ''eraman'' 'portar' (de ''*e-oa-n'' e de ''*e-ra-oa-n'' respectivament); ''*e-du-n'' 'haver' com participi de la flexió verbal ''dut/det/dot'' 'he'.
[[Alfontso Irigoien]] va fer remontar la flexió moderna ''di(n)ot'' 'dic', ''di(n)ost'', ''dinaust'' 'm'ho diu', al participi ''*enau(t)si'' que seria també la base d''euskara'', ''euskera'' 'llengua basca'.
== Arrel sil·làbica ==
| |||