Diferència entre revisions de la pàgina «Zhou Enlai»

7 octets eliminats ,  fa 10 anys
m
Robot modifica: ko:주은래; canvis cosmètics
m (Robot afegeix: nn:Zhou Enlai)
m (Robot modifica: ko:주은래; canvis cosmètics)
Poc després de la mort de Sun Yat-sen, els sectors dretans de Guomindang es feren amb el control del partit. Els comunistes, tanmateix, havien creat el seu propi exèrcit sota el lideratge de Zhou Enlai, que desconfiava de la direcció del Guomindang, que titllà de "coalició de senyors de la guerra traïdors".
 
Organitzà i dirigí la insurrecció de [[Xangai]] de [[1926]] d'acord amb el consell del [[Komintern]], que resultà derrotada; Després de la ruptura entre el PCX i el Guomindang i la repressió que aquest emprengué, fou condemnat a mort, però se n'escapà i treballà en la clandestinitat. Marxà a Jiangxi el [[1931]], on apropà els seus plantejaments comunistes soviètics d'inspiració urbana als de la revolució dels camperols de [[Mao]], i contribuí a la seva reconciliació amb els caps del partit comunista. Assumí el control militar del 1r front de l'exèrcit, derrotant en quatre ocasions les tropes del Gumonitang, i emprengué la reorganització de l'exèrcit. Participà en la [[Llarga Marxa]] (1934-35).
 
Durant la invasió japonesa, defensà la constitució del segon front únic amb el Guomindang contra els japonesos. Membre del consell polític del [[Partit Comunista Xinès]] ([[1945]]), amb el triomf de la revolució fou nomenat primer ministre i ministre d'afers exteriors ([[1949]]) del govern de la República Popular, i assistí a diferents conferències internacionals. El [[1958]] deixà la cartera d'afers exteriors. Durant la [[Revolució Cultural]] s'oposà a les tesis de Lin Biao. Impulsà l'obertura a Occident de la política exterior xinesa. Durant els darrers dos anys de la seva vida, tot i conservar el càrrec de primer ministre, les seves funcions foren exercides pel viceprimer ministre [[Deng Xiaobing]].
[[it:Zhou Enlai]]
[[ja:周恩来]]
[[ko:저우언라이주은래]]
[[mr:झौ एन्लाय]]
[[ms:Zhou Enlai]]
201.699

modificacions