Diferència entre revisions de la pàgina «Maria de Borgonya»

m
m (Robot modifica: th:แมรีแห่งเบอร์กันดี; canvis cosmètics)
'''Maria de Borgonya''' ( [[Brussel·les]] [[1457]] - [[Bruges]] [[1482]] ), '''[[duquessa de Borgonya]]''', '''[[duc de Brabant|Brabant]]''' i '''[[duc de Limburg|Limburg]]'''; '''[[Comtessa de Flandes]]''', '''[[comtat d'Hainaut|d'Hainaut]]''' i '''[[comtat d'Holanda|d'Holanda]]''' ('''[[1477]]-[[1482]]'''), l'última de la [[dinastia Valois]] en regnar a Borgonya.
 
== Orígens familiars ==
Nasqué el [[13 de febrer]] de [[1457]] a [[Brussel·les]] sent la única filla del [[duc]] [[Carles I de Borgonya]] i la seva segona esposa [[Isabel de Borbó i de Borgonya|Isabel de Borbó]]. Era néta per línia paterna de [[Felip III de Borgonya]] i [[Isabel de Portugal i de Lancaster|Isabel de Portugal]], i per línia materna de [[Carles I de Borbó]] i [[Agnès de Borgonya]].
 
== Projectes de matrimoni ==
L'esterilitat de la tercera esposa de Carles el Temerari provocà que Maria de Borgonya esdevinguès ''la plus grande héritière de son temps'' (en [[català]]: la més gran hereva del seu temps). Per aquest motiu Maria esdevingué una dona molt apreciada en el seu temps i que tingué diversos pretendents:
 
* El [[duc]] [[Nicolau de Lorena]], [[duc de Lorena]] i [[duc de Bar|Bar]]
 
== Ascens al Ducat de Borgonya ==
Com a única filla del duc de Borgonya Carles el Temerari va heretar el ducat a la mort de Felip III el [[1477]]. El rei [[Lluís XI de França]] va aprofitar el moment inicial de debilitat de Maria de Borgonya per ocupar algunes places com la [[Picardia]] i [[Artois]], així com la pròpia [[Borgonya]].
 
El [[10 de febrer]] del mateix any promulgà a [[Gant]], amb la finalitat d'expulsar els francesos, una carta de privilegis anomenada ''El Gran Privilegi'', per la qual concedia govern propi a les comtats de [[comtat de Flandes|Flandes]], d'[[comtat d'Hainaut|Hainaut]] i d'[[comtat d'Holanda|Holanda]] i el [[ducat de Brabant]], els primers estats constituents dels [[Disset Províncies|Països Baixos]].
 
== Núpcies i descendents ==
Es va casar el [[18 d'agost]] de [[1477]] a [[Gant]] amb el futur [[emperador]] '''[[Maximilià I d'Habsburg]]'''. D'aquesta unió nasqueren:
* l'infant '''[[Felip el Bell]]''' ([[1478]]–[[1506]]), '''[[rei de Castella]]''' pel seu casament el [[1496]] amb '''[[Joana I de Castella]]'''
* la infanta [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Habsburg]] ([[1480]]–[[1530]]), casada el [[1497]] amb l'[[infant Joan d'Aragó]] i el [[1501]] amb el [[duc]] '''[[Filibert II de Savoia]]'''
 
== Herència i mort ==
El fill gran de Maria i Maximilià I, Felip el Bell, heretà el títol de [[duc de Borgonya]] però tant sols amb el domini directe dels [[Països Baixos]] i el [[Franc Comtat]]. Tot i la pèrdua de territori, fins i tot de la pròpia regió de Borgonya, els reis hispànics de la [[Dinastia Habsburg]] continuaran mantenint el títol de Duc de Borgonya.
 
[[sr:Марија од Бургундије]]
[[sv:Maria av Burgund]]
[[th:ดัสเชสแมแมรีแห่งเบอร์กันดี]]
[[vls:Maria van Bourgondië]]
199.185

modificacions