Llengua llemosina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Origen de l'aplicació de llemosí al català. |
||
Línia 1:
'''Llemosí''' o '''llengua llemosina''' va ser un terme que es va utilitzar a partir del segle XVI per a designar la [[llengua catalana]], inspirat en la idea de que el català s'havia originat en la
Alguns dels partidaris del terme també hi incloïen l'[[occità]], posant al mateix nivell dins del concepte comú de llemosí els dialectes parlats a [[Catalunya]], els dialectes parlats al [[País Valencià]], el [[mallorquí]], [[menorquí]] i [[eivissenc]] amb els dialectes de l'[[occità]].
L'origen de l'aplicació al català, i de vegades a l'occità, d'aquesta denominació es troba ja vers el 1200 en el primer tractat de retòrica trobadoresca, primera obra gramatical d'una llengua romànica, ''Razós de trobar'', obra del català Raimon Vidal de Besalú, que hi aplica el nom de "lemosin" a tot l'occità, dins el qual molts han considerat que hi incloïa el català, en parlar "del nostre lengatge".
El 1220, el trobador occità Albertí de Sisteron encara posava Occitània del costat de Catalunya, terres que oposava a França, que les havia conquerides, però per a ell Llemotges ("Limosin") era una regió més ("Monges, cauzets: segon vostra ciensa, /qual valon mais, catalan o francés? / Et met deçai [de la banda de Catalunya] Gascuenha e Proença, / e Limosin, Alvernha e Vianés").
La romanística durant el segle XX va anar desmuntant aquesta idea i separà finalment l'[[occità]] i el [[català]], i el terme llemosí caigué en desús per la seua inexactitud històrica i filològica. Una altra proposta de denominació genèrica va ser la de [[bacavès]] a partir de les primeres síl·labes de ''balear'', ''català'' i ''valencià'', o, més recentment, [[cavabà]] a partir de les primeres lletres i síl·labes de ''català'', ''valencià'' i ''balear'', segons el nombre de parlants, amb les 'a's de Aragó (per la [[Franja de Ponent]]), [[Andorra]] i l'[[Alguer]].
| |||