[[Fitxer:Mossen Tarongí.jpg|220px|right|Retrat de Josep TarongíTaronjí Cortès. ]]▼
{{FR}}
'''Josep TarongíTaronjí Cortès''', ([[Palma]], [[1847]] - [[1890]]),prevereeclesiàstic i escriptor, fou deixeble de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]] a l'[[Institut Balear]] així com de [[MarianMarià Aguiló i Fuster]]. <ref>{{GEC|0065277}}</ref>El [[1865]] inicià els seus estudis eclesiàstics, els quals hagué de seguir de manera irregular pel fet de ser [[xueta]], extern al [[Seminari Diocesà de Mallorca]] i passant llargues temporades als de Menorca i de València. El 1872 fou ordenat prevere a Ciutadella i Doctor en Teologia a València, optàOptà a una canongia a la [[Seu de Mallorca]] i no l'aconseguí a causa del seu origen. Finalment el [[1878]] obtingué una canongia al [[Sacromonte]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]] on es traslladà a viure fins que al final de la seva vida, malalt, retornà a [[Mallorca]].▼
▲[[Fitxer:Mossen Tarongí.jpg|220px|right|Retrat de Josep Tarongí Cortès]]
▲'''Josep Tarongí Cortès''', ([[Palma]] 1847-1890), prevere i escriptor, fou deixeble de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]] a l'[[Institut Balear]] així com de [[Marian Aguiló i Fuster]]. El 1865 inicià els seus estudis eclesiàstics, els quals hagué de seguir de manera irregular pel fet de ser [[xueta]], extern al [[Seminari Diocesà de Mallorca]] i passant llargues temporades als de Menorca i de València. El 1872 fou ordenat prevere a Ciutadella i Doctor en Teologia a València, optà a una canongia a la Seu de Mallorca i no l'aconseguí a causa del seu origen. Finalment el 1878 obtingué una canongia al [[Sacromonte]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]] on es traslladà a viure fins que al final de la seva vida, malalt, retornà a [[Mallorca]].
TarongíTaronjí és especialment conegut per la polèmica qua mantingué en relació a la questióqüestió [[xueta]], causada per la negativa, a finals de [[1876]], del [[rector]] de l'esglesia[[església de Sant Miquel]] a que predicàs unes quaranta hores que anualment sufragava la familiafamília, també xueta, dels Aguiló als. Cetre, la polémicapolèmica es mantingué fins a 1879 amb importants participants de les Balears i la [[Península Ibèrica]] que principalment es troba, esencialment, recollidarecull als seus llibres ''Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca'' ([[1877]]) i ''Juicio de la prensa española sobre la cuestión social mallorquina y sobre el libro de polémica titulado estado religioso y social de la isla de Mallorca'' ([[1878]]), editat anonimamentanònimament.
Fou membre de la [[Renaixença]], participant i obtenint diversosdos accessitsaccèssits als [[Jocs Florals]] de [[Barcelona]] de [[1871]], edità gran part de la seva poesia en català a ''El trovador mallorquin'' (1883), fou actiu defensor de la unitat de la llengua catalana i se li atribueix un ineditinèdit ''diccionari mallorquí-castellà'', la seva producció en prosa i part de la seva poesia fou escrita en llatí i castellà. A partir de la seva residència a Granada es distancià del grup de la Renaixença.
