Concili d'Efes: diferència entre les revisions

Convocat per l'emperador Teodosi II a Orient i per Valentinià a Occident. Per posar fi a la querella suscitada per la doctrina nestoriana, va reunir a uns dos-cents participants sota la presidència del Patriarca d'Alexandria, Cirili. Al contrari dels anteriors concilis, les qüestions teològiques de les quals es referien principalment a la unicitat de Déu, el concili de Efés va suposar un canvi d'adreça, doncs es va debatre sobre la naturalesa de Crist degut a la negació dels nestorians a la unicitat de la naturalesa de Crist i considerar que les seves dues naturaleses, divina i humana, es trobaven separades, prevalent la naturalesa humana sobre la divina, pel que Maria no havia de ser considerada Mare de Déu (Theotókos), sinó només "Mare de Crist" (Khristotokos, ja que havia donat a llum a un home que la divinitat havia anat a habitar.

El resultat van ser sis cànons. Finalment, Cirili d'Alexandria, que era el representant del papa, va fer condemnar a Nestori i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. Es va caracteritzar per ésser dels primers emperadors que va fer una purga de llibres en interès de l'església catòlica. El seu fanatisme va arribar a l'instant de tenir en l'exèrcit només a cristians; ja havia expulsat als no conversos de tots els càrrecs públics. Va prohibir als jueus celebrar el Purim (és una festivitat jueva que és celebrada anualment el 14 del mes jueu de Adar en commemoració del miracle relatat en el Llibre d'Ester, en el qual els jueus es van salvar de ser aniquilats sota el mandat del rei persa Assuer, identificat per alguns historiadors com Xérxes I), no podien construir més sinagogues, tampoc podien tenir esclaus cristians havien de transferir-los a l'església. En el 429 va abolir el patriarcat jueu.