Remigi de Reims: diferència entre les revisions

Nascut probablement a [[Cerny-en-Laonnois]], prop de [[Laon]], cap a l'any [[437]], va ser elegit arquebisbe de [[Reims]] als 22 anys. <ref>El seu germà Principius ja era bisbe de [[Soissons]].</ref> Va mantenir correspondència amb [[Sidoni Apol·linar]] (llibre IX,8): les cartes mostre un bon estil, elegant i culte.

 

Va aconseguir que el rei [[merovingi]] dels [[franc]]s, [[Clodoveu I]], es convertís al [[cristianisme]]. Va comptar amb l'ajut de la reina [[Clotilde de Borgonya|Clotilde]] i de [[sant Vaast]]. El rei va ser [[baptisme|batejat]] el [[25 de desembre]] de [[496]] (d'un any entre 496 i 499, de fet) a la [[Catedral de Reims]]. El bisbe va dir al rei llavors: "Acota el cap, fer Sicandre: adora aquell que ha abrussat i abrussa el que has adorat". A més, van batejar-se tres-cents nobles francs.

 

Fitxer:Saint-Remi baptisant Clovis.JPG|Baptisme de Clodoveu, escultura a Reims

</gallery>

Remigi morí el [[13 de gener]] l'any [[532]] (segons altres fonts, el [[533]]). Les seves relíquies es troben a la basílica titular del sant a [[Reims]], on es conservava també la Santa Ampolla fins que va ser destruïda a la [[Revolució francesa]] ([[1793]]).

 

Remigi va ser enterrat a l'església de Sant Cristòfol, que va esdevenir basílica del sant. En 852, el bisbe Hincmar va exhumar-ne les relíquies, traslladant una petita part a la catedral de Reims. L'any 900, l'arquebisbe Hervé les ubica definitivament a la basílica Saint-Rémi.

 

 

Queden pocs escrit autèntics de Remigi: els seus sermons van ser admirants per homes com [[Sidoni Apol·linar]], però s'han perdut. En queden quatre cartes: en una defensa un tal Claudi, dues s'adrecen a Clodoveu I i la quarta, al bisbe de Tongres. El testament "llarg" que s'hi atribueix és apòcrif; el testament breu, autèntic. Una vida breu, la ''Vita brevis'' ha estat atribuïda a Venanci Fortunat. També són apòcrifs la carta al papa Hormisdas i un comentari a les epístoles de Sant Pau.

Fitxer:Reims Basilique St Remi 07.JPG|Tomba del sant, vista pel darrere

</gallery>

 

Segons la tradició era fill d'una noble família gal·loromana: hauria estat fill d'Emili de Laon i de santa Celina. La ''Vita Remigii'' d'Hincmar (ca. 882) un eremita cec, sant Montà, va anunciar-ne el naixement: mercès a la llet de Celina, va recuperar la vista, poc després que Remigi hagués nascut.

 

La llegenda dels vasos és testimoni de les bones relacions amb el rei. L'explica Gregori de Tours (llibre II, 27). Cap al 486, durant la guerra entre Clodoveu I i Siagri, Soissons va ser presa. En el saqueig de la ciutat, els soldats robaren els vasos litúrgics d'una església de la diòcesi de Reims, entre els quals un vas d'argent de gran bellesa i valor. El bisbe Remigi va enviar un missatge a Clodoveu i li demanà que, almenys, retornés aquell vas i el rei anà amb el missatger a Soissons per cercar el vas.

 

Passat un any, mentre passava revista als seus soldats, Clodoveu va reconèixer el soldat que havia colpejat el vas. Veient que la seva actitud i l'estat de les seves armes era deficient, se les prengué i les llençà al terra; quan el soldat s'ajupí per agafar-les, el rei l'obrí el cap d'un cop amb el ceptre, tot dient: ''«Així vas fer tu amb el vas de Soissons!»''

 

La llegenda diu que l'[[Esperit Sant]] o un àngel, em forma de colom, va portar al bisbe la [[santa ampolla]] amb l'oli sant, ja que no en tenia prou. A partir de llavors, l'oli de l'ampolla va servir per a la consagració de tots els reis de França. Des del [[1027]], la catedral de Reims va ser el lloc de consagració de tots els reis de França, llevat de [[Lluís VI de França|Lluís VI]], [[Enric IV de França|Enric IV]] i [[Lluís XVIII]].

 

<references/>

 

== Bibliografia ==

 

== Enllaços externs ==

 

{{ORDENA:Remigi De Reims}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Bisbes francesos]]

[[Categoria:Bisbes de les ciutats de França]]

[[pl:Święty Remigiusz]]

[[ro:Remi din Reims]]

[[scn:San Rimiggiu]]

[[sv:Remigius av Reims]]