Appellation d'origine contrôlée: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 14:
=== Reconèixer els productes ===
L'objectiu d'aquests signes de qualitat és de fer-los fàcilment reconeixibles. Els formatges, per exemples, són marcats en ''taló'' (tinta alimentària vermella), i es poden reconèixer amb l'etiqueta o una placa de [[caseïna]]. L'etiqueta indica el número de l'organisme certificador. A França, el color de la placa de caseïna indique la classificació: verda per als productes agrícoles i vermell per als productes lleters.
== Exemples pràctics ==
=== Reforma de la filiació vitivinícola francesa ===
[[Image:Weinbaugebiete-frankreich-bordeaux.png|thumb|Mapa dels vins de Bordeus]]
El juliol de 2001, el ministre d'agricultura, [[Hervé Gaymard]] va llençar una reforma de la filiació vitivinícola francesa amb el compromís dels representants de les organitzacions professionals en el marc de l'Onivins (Office national interprofessionnel des vins). Es tractava de sortir de la segona gran crisi que afectava al sector, després dela [[fil·loxera]] en els anys 1860, i que afectava a totes les regions per igual.
Tres causes expliquen la situació actual: la competència de vins estrangers, el context econòmic mundial i sobretot la complexitat extrema de la producció francesa, que no permet vendre correctament a mercats estrangers. Els consumidors es perden en les classificacions entre vins de taula, tres tipus de denominacions de vins del país (departamental, de zona i regional), les [[Llista de vins AOC francesos|AOC vinícoles]] i els crus.
René Renou, president del comitè de vins i espiritosos de l'INAO va encarregar a les AOC un projecte de reforma radical i va dir que "si no fem pas la feina nosaltres mateixos, el mercat ho farà per a nosaltres (...). S'ha de tornar a guanyar la confiança del consumidor per produir millors vins." Les expotacions van caure un 3% el 2003 i el primer trimestre del 2007 van caure un 7% en valor i un 4,6% en volum, respecte al primer trimestre de 2003.
La nova organització proposa que s'articuli al voltant de dos grans grups de productes:
* Els productes que l'oferta es transmet al territori i a allò que és típic, com les AOC. (Crear una bona oferta).
* Els productes que són capaços de respondre a allò que s'espera de cada categoria de consumidors i adaptar-se a les exigències dels mercats internacionals, on la competència és més dura i on es proposa indentificar els vins pel cep o la marca, i que podran adoptar noves tecnologies que no siguin tan estrictes com les de les AOC. (Adaptar-se a la demanda).
== Notes i referències ==
| |||