|
[[Fitxer:Plegamiento de Campodola Leixazós en la Sierra do Caurel.JPG||300px|right|]]
{{FR}}
La '''Serra do Courel''' és una [[serralada]] al sud-est de la [[província de Lugo]], que abasta els [[municipi]]s de [[Folgoso do Courel]], en la seva major part, [[Quiroga]] i [[Pedrafita do Cebreiro]]. Abasta 21.020 hectàrees, amb grans variacions d'altitud, des de 400-500 [[msnm]] a la [[vall]] del riu [[Lor]] a més de 1.600 metres en els punts més alts de [[Montouto]], [[Formigueiros]] (1.643 m) i el pic [[Pía Paxaro]] (1610 m). La distribució de la població de manera dispersa, formant nombrosos assentaments. Aquestes terres van ser una referència important en les obres de [[Uxío Novoneyra]], poeta i escriptor nascut a [[Parada de Moreda]].
{{MF}}
El '''Courel''' és una comarca de muntanya situada al sud-est de la província de [[Lugo]].Tots els pobles estan envoltats de boscos i l' arquitectura autòctona encara es conserva com fa segles.
==Bibliografia==
'''SITUACIO:''' Ajuntaments de [[Folgoso do Courel]] , [[O Incio]], [[As Nogais]], [[Pedrafita do Cebreiro]], [[A Pobra do Brollón]], [[Quiroga]], Samos,Triacastela i [[Ribas de Sil]], en el sud-est de la província de Lugo.
* {{Cita libro| autor =Vázquez Saavedra, Merces| título =Guía do Courel| ano =| publicación =2003| id = ISBN 978-84-8288-634-3}}
'''EXTENSIO:''' LIC Ancares-Courel: 102.562 ha.
'''ACCESSOS''' Travessa O Courel de nord a sud la carretera Dl.-651 de la qual parteixen els millors desviaments per a conèixer l'espai natural. Des del nord s'arriba a ella en la baixada de O Cebreiro en la Dl.-633 Sarria-Pedrafita do Cebreiro, on enllaça amb l'autovia A-6 i l'antiga N-VI. Des del sud, desviament en [[Quiroga]] en la N-120 Ponferrada-Orense.
'''DESCRIPCIO''' O Courel és la gran reserva verda de [[Galícia]]. Gairebé totes les espècies, excepte les litorals, tenen representació aquí. A l'encreuament geogràfic i climàtic entre l'[[Atlàntic]] i el [[Mediterrani]] s'uneix l'element muntanyenc que ha permès, en la seva inaccessibilitat, la pervivència dels boscos autòctons. Millor que una descripció apurada, valen les paraules del poeta Uxío Novoneyra: "Courel dos tesos cumes que ollan de lonxe! Eiquí síntese ben o pouco que é un home" (Courel d'estirades cims que miren des de lluny! / Aquí se sent bé el poc que és un home..."). En aquests paratges confluïxen les províncies de Lugo i Orense amb la comarca lleonesa del Bierzo. Les riberes dels rius Lor i Lóuzara, Selmo i Soldón queden entallades en valls profundes on s'assenten els nuclis de població, en l'actualitat, més envellits d'Europa. Però la vida segueix respirant diversitat i història. Han estat els assentaments humans els quals històricament expliquen el paisatge, i en el cas d'O Courel també han sabut crear bellesa. El millor exemple es pot observar en els "soutos" de castanyers, gairebé sempre presents al voltant dels llogarets. Plantacions de gran importància abans de la introducció de la patata d'Amèrica, que va substituir a la castanya en la dieta del camp gallec. Una altra de les formacions boscoses típiques d'O Courel són les devesas, nom emprat per a referir-se als boscos de roure, faig, tejos, bedolls i grèvols, generalment en les capçaleres dels rius. La més famosa és la Devesa dóna Rogueira, tant per extensió i nombre d'espècies com pels jocs de l'aigua. Fuentes i forests que pel càlcul dels geólogos resulten ser una de les terres més velles de la península.
{{commonscat|Serra do Courel}}
'''FLORA:''' Cims adscrits als "piornos". Boscos en les altituds mitges de Carballo (Quercus robur, Q. Pyrenaica) i Roure albar (Q. Petraea), Bedoll (Betula alba), Faig (Fagus sylvatica). Forest baixa de Bruc (Erica australis) i Escombra (Genista spp.).
{{esborrany de Galícia}}
[[Categoria: ProvínciaSerralades de Lugod'Espanya]] ▼'''FAUNA:''' Grans depredadors: Llop (Canis lupus), Búho real (Bubo bubo) i felinos com el [[Gat montés]] (Felis sylvestris). Senglar (Els seus scrofa). M.A.N.: Centre d'Interpretació. Moreda (Folgoso do Courel).
[[Categoria:Província de Lugo]]
[[es:Sierra del Caurel]]
'''SERVEIS''': Allotjament: Si. Menjar: Si.
[[gl:Serra do Courel]]
'''RUTES:''' Si partim de la carretera comarcal Dl.-651 que travessa O Courel de nord a sud, des de la baixada d'O Cebreiro fins a Quiroga, quatre són els itineraris que proposem per a gaudir del patrimoni natural i la riquesa paisatgística. De Seoane parteix el primer desviament cap al llogaret de Romeor. Ha estat assenyalat recentment amb l'indicatiu de túnel-aqüeducte romà (S. I i II). Per a arribar a ell és necessari deixar el cotxe en les cases de Romeor i caminar uns pocs quilòmetres entre la arboleda. Tornant enrere, des de Seoane també es pot arribar fins al gran monestir de Samos, o viceversa. La carretera travessa les forests i el ric Lóuzara amb la seva bella vall. Un poc més baix de Seoane, en el desviament cap a Moreda (on existeix un Aula de la Naturalesa) i Desocupada, és possible accedir a la Devesa dóna Rogueira i a la llacuna Lucenza. Des de Moreda són 12 km de pur Courel. "A Rogueira guarda les gal·les de l'antiga edat" va deixar escrit, ja en 1901, un dels primers botànics que l'ha estudiat, i s'ha conservat tal qual. Vessant baix es precipiten els rierols que neixen en el cim com en la Fonte do Cervo. Es tracta d'un gran penyal amb dues canelles dels quals brollen aigües amb diferents sabors i colors: una és cristal·lina i calcària i l'altra, ferruginosa. Encara més amunt se situa la Laguna Lucenza. A mig camí entri [[Seoane]] i Folgoso, parteix un branc cap a Seceda. A més del castro de Torre, el trajecte és un museu a l'aire lliure d'arquitectura tradicional amb lliçons de sentit comú d'adaptació al mitjà. El llogaret de Seceda ha estat rehabilitada fa uns anys i en les forests veurem alvarizas, grups de ruscs barrats per a protegir-les en temps de l'ós. La vegetació que les envolta revela el paladar de la mel de bruc i altres flors ericáceas. Més endavant, passarem pel balneari d'O Incio i l'església romànica d'Hospital do Incio. La quarta ruta parteix de Folgoso i busca el castro de Vilar. Es poden visitar els llogarets d'encantador aspecte medieval de Vilamor i Froxán. Aquesta última també ha estat restaurada recentment i conserva a més bons exemplars de sureres en la baixada al riu. El final de l'itinerari serà a peu i ho assenyala el castro de Vilar, cisellat en roca de pissarra de la muntanya sobre un meandre del Lor. També es pot arribar a ell per una empinada carretera des de l'Alt do Boi (995 m). Finalment, pròxims ja a Quiroga, les forces tectòniques se'ns revelen de sobte en el plegament sinclinal a cel obert de Campodola. En pocs llocs del vell continent podríem obrir els ulls a la història geològica d'una terra que menjo O Courel ens farà felices d'haver-la conegut i conservat.
▲[[Categoria:Província de Lugo]]
|
