Diferència entre revisions de la pàgina «Max Müller»

51 octets eliminats ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|250px|Max Müller '''Friedrich Maximilian Müller''', més conegut com '''Max Müller''' (Dessau, 6 de desembre de [[1823...».)
 
Marxà en 1844 a la Universitat de Berlín, on va estudiar amb [[Friedrich Schelling]], per a qui va traduir els ''[[Upanishad]]'', i amb el filòleg comparatista [[Franz Bopp]]: per aquests anys va donar a conèixer també la seva traducció a l'anglès el ''Hitopadesa'', una col·lecció de [[rondalla|rondalles]] i [[apòleg]]s, i en 1845 va viatjar a París per a estudiar sànscrit sota la tutela d'[[Eugène Burnouf]], qui li va animar a traduir completament el ''[[Rig Vedá]]'' usant els manuscrits que havia a Anglaterra. Amb aquesta fi va viatjar a aquest país en 1846, i allí va romandre ja la resta de la seva vida.
 
En Londres va conèixer a [[Macaulay]] i la [[East India Company]] ho va comissionar per a traduir el ''[[RigVeda]]'' a l'anglès, tasca que li hauria d'ocupar gran part de la seva vida. En 1848 marxà a Oxford, on va continuar amb les seves traduccions de la literatura religiosa hindú, cinquanta volums que va publicar sota el títol general de ''Sacred Books of the East'' i que va començar a corregir en 1875. Aquests treballs li van reportar uns diners suficients per a viure amb comoditat.
 
En 1848 marxà a Oxford, on va continuar amb les seves traduccions de la literatura religiosa hindú, cinquanta volums que va publicar sota el títol general de ''Sacred Books of the East'' i que va començar a corregir en 1875. Aquests treballs li van reportar uns diners suficients per a viure amb comoditat.
 
Fou nomenat professor taylorià de llengües europees modernes i després de [[teologia comparada]] (1868-1875). Analitzà els mites com racionalitzacions dels fenòmens naturals o conats primitius de la ciència antiga (''protociència'', en la seva terminologia), segons una perspectiva evolucionista.
Per a Müller, la cultura vèdica hindú representa una adoració a les forces naturals i els déus són forces actives de la naturalesa que han estat personalitzades; els fenòmens físics haurien estat així convertits en personatges. Müller va resumir la seva teoria dient que la mitologia és «una malaltia del llenguatge». Les paraules de processos naturals es van tornar descripcions d'éssers i narracions.
 
Els déus haurien doncs començat com conceptes abans de ser usats com noms propis, de manera que el déu pare dels indoeuropeus tindria diversos noms, Zeus, Júpiter, [[Dyaus SilbaPita]]r, denominacions que provenen de la paraula indoeuropea ''diaus'' (que significa ‘lluentor’), que dóna lloc a les paraules ''deva'' (sànscrit), ''deus'' (llatí), ''theos'' (grec) com noms comuns per a un déu, i els noms propis Zeus i Iu-piter.
 
Així, una metàfora queda ossificada, com en certes idees de [[Nietzsche]]. Però Müller no va aplicar la seva crítica a totes les religions i considerava que el cristianisme era moralment superior a les cultures indostànicas que estudiava. No obstant, les seves teories sobre les cultures àries originals no es van acompanyar de tesis racistes. És cèlebre la correspondència que va mantenir amb [[Ralph Waldo Emerson]]. Sostení polèmiques contra [[Spiegel]] i [[Louis Jacolliot]]. Els seus articles i correspondència es troben dipositats en la Biblioteca Bodleyana d'Oxford.
Així, una metàfora queda ossificada, com en certes idees de [[Nietzsche]].
 
Encara que es considera que Müller va serfou un gran defensor i valedor de la filosofia i religió hindús, la seva ''Epistolari'' demostra que va ser un cristià fervorós i convençut que menyspreava profundament la cultura indostànica, considerant-la primitiva, superada, degenerada, errònia, avorrida i infantil; esperava ingènuament que Índia podria convertir-se a elal [[cristianisme]].
Però Müller no va aplicar la seva crítica a totes les religions i considerava que el cristianisme era moralment superior a les cultures indostànicas que estudiava.
 
No obstant això, les seves teories sobre les cultures àries originals no es van acompanyar de tesis racistes.
 
És cèlebre la correspondència que va mantenir amb [[Ralph Waldo Emerson]].
 
Va sostenir polèmiques contra [[Spiegel]] i [[Louis Jacolliot]].
 
Els seus articles i correspondència es troben dipositats en la Biblioteca Bodleyana d'Oxford.
 
Encara que es considera que Müller va ser un gran defensor i valedor de la filosofia i religió hindús, la seva ''Epistolari'' demostra que va ser un cristià fervorós i convençut que menyspreava profundament la cultura indostànica, considerant-la primitiva, superada, degenerada, errònia, avorrida i infantil; esperava ingènuament que Índia podria convertir-se a el [[cristianisme]].
 
== Obres ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.giffordlectures.org/Author.asp?AuthorID=127 Gifford Lecture Series - Biography - Friedrich Müller]
 
{{BD|1823|1900|Muller, Max}}
 
[[Categoria:Lingüistes alemanys]]
11.998

modificacions