Diferència entre revisions de la pàgina «Max Müller»

2 bytes afegits ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
Aquest model és la part de la seva obra que més sembla haver envellit. Buscava sobretot estudiar en els textos vèdics els fonaments de les cultures indoeuropees en general. Va preparar una edició crítica del ''[[Rig-Veda]]'' que li va dur 25 anys (entre 1849 i 1874).
 
També va escriure novel·les, menjo ''German Love'' (amor alemany), que va arribar cert èxit. Es relacionà amb intel·lectuals hindús com els dirigents del moviment [[*Brahmo Samaj]] i les temptatives hindús de [[sincretisme]].
 
Per a Müller, la cultura vèdica hindú representa una adoració a les forces naturals i els déus són forces actives de la naturalesa que han estat personalitzades; els fenòmens físics haurien estat així convertits en personatges. Müller va resumir la seva teoria dient que la mitologia és «una malaltia del llenguatge». Les paraules de processos naturals es van tornar descripcions d'éssers i narracions.
Els déus haurien doncs començat com conceptes abans de ser usats com noms propis, de manera que el déu pare dels indoeuropeus tindria diversos noms, Zeus, Júpiter, [[Dyaus Pita]]r, denominacions que provenen de la paraula indoeuropea ''diaus'' (que significa ‘lluentor’), que dóna lloc a les paraules ''deva'' (sànscrit), ''deus'' (llatí), ''theos'' (grec) com noms comuns per a un déu, i els noms propis Zeus i Iu-piter.
 
Així, una metàfora queda ossificada, com en certes idees de [[Nietzsche]]. Però Müller no va aplicar la seva crítica a totes les religions i considerava que el cristianisme era moralment superior a les cultures indostànicasindostàniques que estudiava. No obstant, les seves teories sobre les cultures àries originals no es van acompanyar de tesis racistes. És cèlebre la correspondència que va mantenir amb [[Ralph Waldo Emerson]]. SosteníSostingué polèmiques contra [[Spiegel]] i [[Louis Jacolliot]]. Els seus articles i correspondència es troben dipositats en la Biblioteca Bodleyana d'Oxford.
 
Encara que es considera que Müller fou un gran defensor i valedor de la filosofia i religió hindús, la seva ''Epistolari'' demostra que va ser un cristià fervorós i convençut que menyspreava profundament la cultura indostànica, considerant-la primitiva, superada, degenerada, errònia, avorrida i infantil; esperava ingènuament que Índia podria convertir-se al [[cristianisme]].
11.998

modificacions