Aliança Popular Revolucionària Americana: diferència entre les revisions

Es troba entre els partits més antics d'[[Amèrica]] i és el més antic del [[Perú]]. Es caracteritza per haver estat il·legalitzat molts anys durant les dictadures militars, especialment a les de [[President de la República del Perú|Luis Miguel Sánchez Cerro]], [[Manuel A. Odría]] i [[Juan Velasco Alvarado]]. Els seus militants són anomenats "els [[companys]]" i els seus opositors coneguts com a "búfals".

 

Com a moviment polític llatinoamericà es considera el [[7 de maig]] de [[1924]], en un acte en el qual [[Víctor Raúl Haya de la Torre|Haya de la Torre]] entregà a la Federació d'Estudiants de [[Mèxic]] la bandera indoamericana com la fundació oficial de l'APRA. La formulació dels seus principis està en un article publicat en el nombre de [[desembre]] de [[1926]] de la revista anglesa "The Labour Monthly" ''What's the A.P.R.A.'' (en anglès), on es formulen els 5 punts de l'APRA, en la creació d'un Front Únic llatinoamericà (o indoamericano segons Haya de la Torre):

 

A pesar que l'APRA es proposava ser una agrupació política internacional llatinoamericana, al poc temps es convertí en partit polític exclusivament peruà, sense sortir mai d'aquest àmbit. De fet els simpatitzants de l'APRA es concentren en la regió de la costa nord peruana, en la qual la militància en el partit s'asocia en bona part a la identitat local.

 

 

En [[1931]] [[Víctor Raúl Haya de la Torre|Haya de la Torre]] va ser derrotat per mitjà d'un frau pel coronel [[Luis Miguel Sánchez Cerro]], qui va imposar una dictadura que va reprimir l' APRA. Persecucions, expulsions de parlamentaris i l'empresonament de [[Víctor Raúl Hay de la Torre]] van deslligar la Revolució de [[Trujillo (Perú)|Trujillo]] on milers d'apristes van ser afusellats per la dictadura. A pesar del seu assassinat per part d'un aprista de condició humil, la persecució va prosseguir als llarg dels 30 pels governs [[militar]]s. En aquest moment l'APRA encarnava una forta opció de canvi polític i social en el país per representar als treballadors costaners i urbans. L'APRA va estar implicat en nombroses revoltes i assassinats polítics d'aleshores.

Diversos membres de l''''APRA''', indignats amb els actes d'aquest govern (implicat en nombrosos i sonats escàndols de corrupció), van abandonar el partit.

 

 

Durant els anys [[1990]] el Partit Aprista, a pesar del desprestigi del seu govern va assolir tenir la segona majoria en el [[Congrés de la República del Perú]] (després del [[FREDEMO]]), la qual cosa no li va permetre a [[Alberto Fujimori]] portar a terme les seves reformes econòmiques, raó per la quel el [[5 d'abril]] de l'any 1992 va donar un "auto-cop d'estat". Durant aquests anys, l'APRA no va poder participar del [[Congrés Constituent Democràtic]] però sí va assolir una considerable presència en el [[Congrés de la República del Perú]] en el període [[1995]]-[[2000]]. En el [[2001]], després de l'ensorrada del govern fujimorista, el líder aprista [[Alan García]] va retornar al país. En poques setmanes va assolir desplaçar al tercer lloc la candidata [[Lourdes Flores]]. En el recompte final va assolir adjudicar-se la passada a la [[Segona volta electoral]] amb [[Alejandro Toledo Manrique]], qui finalment el va derrotar.

El candidat [[Alan García]] va llançar novament la seva candidatura a les [[Eleccions Generals 2006 (Perú)|eleccions generals de 2006]] situant-se per molts mesos en el segon lloc, sent desplaçat per [[Ollanta Humala]]. A finals d'[[abril]] de [[2006]], va assolir un empat amb [[Lourdes Flores]], qui també va ser desplaçada per [[Ollanta Humala]]. El [[9 d'abril]] li va arrabassar el segon lloc a [[Lourdes Flores]]. Les eleccions van ser molt ajustades però en una segona volta, [[Alan García|García Pérez]] va derrotar [[Ollanta Humala]], convertint-se per segona vegada en [[President de la República del Perú]]. El seu govern compta l'[[agost]] de [[2006]], amb 74% d'aprovació ciutadana.

 

En el XXII Congrés Nacional de l''''APRA''' "Ramiro Prialé", realitzat el [[5 de juny|5]], [[6 de juny|6]] i [[7 de juny]] de [[2004]], es va nomenar l'actual Comitè Executiu Nacional, així com la Direcció nacional de Política per al període [[2004]]-[[2006]]. [[Jorge Del Castillo]] va renunciar al seu càrrec de Secretari General per a passar a ésser [[Primer Ministre del Perú]], quedant en el seu lloc el Secretari Col·legiat [[Maurici Mulder]].

 

== Enllaços externs ==

{{commonscat|APRA}}

 

[[Categoria:Partits polítics d'Amèrica]]