Abd-Al·lah ibn Muàwiya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{fusió|Abd Allah ben Muawiya}} |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 2:
Fou [[imam alida]], després de la mort d'[[Abu Hashim]], nét d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], quan va esclatar la lluita per la seva successió. Fou proclamat imam [[Abd Allah ben Amr al-Kindí]] però no va ser un bon dirigent i llavors fou proclamat [[Abd Allah ben Muawiya]], besnét de [[Djafar]] (el germà d'[[Alí]]).
Gaudia de considerable reputació com a poeta. A la mort del califa [[Yazid III]] (setembre del 744) el governador d'Iraq va rebre noticies de què havia estat proclamat el seu germà [[Ibrahim ben al-Walid]] i li va donar suport; però llavors es va saber que el general i príncep omeia Marwan (futur [[Marwan II]])
El xiïtes de [[Kufa]], que el 740 havien estat derrotats al intentar proclamar a Zayid ibn Ali, van aprofitar la ocasió i van proclamar a Abd Allah ibn Muawiya, i aquest es va unir als revoltats ([[octubre]]/[[novembre]] del [[744]]) altres el van seguir en altres llocs, especialment molts . Se li van unir nombrosos grups com els [[zaidites]] (''zaydiya'') de Kufa, els [[yamani]] d'Aràbia del sud i diverses faccions de la tribu dels [[rabia]], a més dels [[kharigites]]; només alguns líders alides a títol individual es van separar de la revolta.
Línia 8:
El governador de l'[[Iraq]], [[Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz]] va atacar Kufa. Abd Allah ibn Muawiya va sortir de Kufa contra [[Abd Allāh ibn Umar ibn Abd al-Azīz]] que era a [[Hira]] però els rebels, tot i ser més nombrosos, foren derrotats; llavors es va refugiar primer al castell de [[Kufa]] i després a [[al-Madain]]. i els revoltats van fugir; només els zaidites que es trobaven a la ciutat van resistir, fins que Abd Allah ben Muawiya va poder fugir cap a [[Madain]] i cap a la [[Mèdia]]. Allí se li van unir molts partidaris i va poder ocupar diversos punts de Pèrsia, entre ells [[Esfahan]], i va dominar bona part de Pèrsia, [[Ahwaz]], [[Fars]] i [[Kirman]]. El [[kharigites]] que havien lluitat contra [[Marwan II]] es van retirar als dominis d'Abd Allah ben Muawiya, i el general [[Amir ben Dubara]], enviat per Marwan II contra ells, els va perseguir a Pèrsia i va dominar els territoris revoltats sota control d'Abd Allah en poc temps fins que el 129 de l'hègira ([[746]]-[[747]]) l'imam fou derrotat a Marw al-Shadhan i va haver de fugir a [[Khurasan]] on [[Abu Muslim]], el governador, el va fer executar. Els seus partidaris es van dividir entre els Djanahiyya (que deien que era viu i reapareixeria) i els Harithites (que deien que el seu esperit s'havia encarnat en Ishak ben Zayd ben al-Harith al-Ansari).
Amb nous reforços reclutats a Kufa i partidaris d'altres llocs, Abd Allah ibn Muawiya es va dirigir a l'est cap al [[Djabal]] i [[Fars]] i a l'any [[745]] aquestes regions van quedar sota el seu control ([[Hamadan]], [[Hulwand]], [[Kumis]], [[Damghan]], [[Rayy]], [[Isfahan]], [[Shiraz]]. [[Kumm]] i [[Kirman]]). A [[Isfahan]] primer i després (746) a [[Estakr]] (quan fou ocupada per un dels seus comandants)
Aviat fou atacat pel general califal Amir ibn Zubara enviat per Ibn Hubayra, el nou governador d'Iraq. Una batalla es va lliurar a un lloc anomenat Marv al-Shadan, de situació desconeguda, i els rebels foren derrotats de manera decisiva; els principals caps van fugir cap al [[Sind]], [[Oman]] o [[Egipte]]. Abd Allah ibn Muawiya es va dirigir a [[Shiraz]] i de allí va agafar el camí al [[Khurasan]] seguit de Ibn Zubara fins a Djiruft al [[Kirman]].
Línia 14:
Finalment va arribar a Herat amb molts pocs seguidors i fou agafat pel governador i empresonat. La seva apel·lació fou desestimada uns mesos després per Abu Muslim que s'havia fet amb el poder a la província i el considerava un potencial enemic, i fou assassinat a la presó.
== Bibliografia ==
* [[Claude Cahen]], ''Points de vue sur la
[[Categoria:Abbàssides]]
| |||