Adrar Tmar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: eo:Altebenaĵo Adrar
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 1:
L'altiplà d' '''Adrar ''' (berber: [[Fitxer:Adrar in Tifinagh.svg|50px]], literalment ''[[Muntanya]]'') conegut també com '''Adrar Tmar''' per distingir-lo de les muntanyes [[Adrar des Ifoghas|Adrar]] de [[Mali]] és un conjunt d'altiplans del Sàhara que cobreix una superfície de 150.000 km2 al nord de Mauritània
 
Fou poblat al [[neolític ]] i la seva desertificació ha deixat les restes arqueològiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'Azougui. Les seves depressions estan seguides per ''ueds'' (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades grayr) estan plenes de ''shebkhas'' (llacunes salades generalment seques excepte els periodes de pluja) L'altura màxima es el Dhar de 830 metres. Coneguda per les seves gorgues i dunes, hi viu poca gent, la majoria a la ciutat d'[[Atar]]. Hi ha altres oasis: Azougui, Ksar Torchane, Toungad, Oujeft i Chuinguiti.
 
La zona fou habitada pels bafour. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com "muntanyes de Bafor" en el [[segle XVI]] però a partir del segle X hi havien entrat els [[lamtuna]] i el seu cap Abu Bakr ben Umar va conquerir Shinkit (Chinguiti o Chinguetti) i després efímerament [[Ghana]]; tres segles més tard els makil, expulsats pels [[marínides]] del Marroc, es van dirigir al sud i van sotmetre a les tribus berbers; el moviment marabut del [[segle XV]] també va contribuir a difondre l'àrab; en aquesta època es va establir la jerarquia a la societat; a dalt els guerrers o ''hasan'', després els marabut o ''zuaya'' i finalment els tributaris o ''zenaga'', i sota de tot el esclaus (bafour, negres, mestissos) coneguts com ''haratin''.
Línia 7:
El territori estava regit per un emir que fou independent fins el [[1909]]. La zona fou ocupada per la columna Gouraud aquest any [[1909]]. L'emir fou posat sota protectorat francès però es va revoltar el [[1932]] i la lluita va durar dos anys.
 
== Llista d'emirs ==
 
* Uthman wuld Fadil
* Sidi Ahmad wuld Uthman "wuld `Ayda"
* Muhammad wuld Uthman
* Ahmad wuld Sidi Ahmad ?-1871
* Sidi Ahmad wuld Muhammad "wuld `Ayda" 1871 - 1891
* Mukhtar Ahmad wuld Sidi Ahmad 1891 - 1899
* Shaykh al-Hasana 1899 - 1909
* Sidi Ahmad wuld Ahmad Ayda 1909 - 1913 (protectorat francès)
* Vacant 1913-?
* Sidi Ahmad wuld Ahmad Ayda ?-març de 1932