Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ISBN incorrecte
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 1:
'''Al-Hadjdj Umar''' ibn Said ibn Uthman Tal (amb diverses variants segons la transcripció; Umar es transcrit en francès i altres llengües com Omar; l'article apareix com Al-, El- Al i El, i el nom com Haj, Hadj, Hajj i Hadjdj; les principals variants són: al-Hajj Umar, al-Hajj Omar, el-Hajj Umar, el-Hadjdj Umar, el Hajj Omar, Al-Hadj Umar, El-Hadj Umar) (Halwar o Aloar a [[Futa Toro]], [[Senegal]], [[1797]]-Bandiagara [[12 de febrer]] de [[1864]]) fou un cap [[tukulor]] ([[tokolor]], [[toucouleur]], [[tocolor]], [[tuculor]], tekarir o takarir) de la casta torobè, que va fundar un regne al Sahel i Àfrica oocidental ([[Mali]], [[Guinea]] i [[Senegal]]).
 
Era fill de Saydu Tal, un devot musulmà. Va estudiar la religió seguint els ensenyaments derivats del shaykh al-Tidjani, i va practicar la meditació. Va anar a [[la Meca]] passant per [[Kong]], [[Sokoto]], [[Fezzan]] i [[Egipte]], i allí fou iniciat per Sidi Muhammad al-Ghabi que el va nomenar ''khalifa'' pels territoris dels negres. Va visitar [[Medina]] i [[Jerusalem]] i va tornar tres vegades a la Meca estant en contacte amb els ''shaykhs'' de la secta Khalwatiyya. Va retornar al seu país a través e Fezzan i [[Bornu]], i va rebre inicialment el nom de Shaykh al-Murtada. La llegenda diu que va fer diversos miracles. Es va casar amb una filla (de nom Maryatu) del sultà kanemi de Bornu, però aquest després el va voler assassinar; Umar es va lliurar dels sicaris que havia enviat el sultà. Va estar set anys a Sokoto amb [[Muhammad Bello]], fill i successor d'[[Osman Dan Fodio]], i es va casar amb la seva filla Maryam. Va anar després a [[Hamdallahi]], capital de [[Masina]] però després, considerat un agitador perillós, va haver de marxar a Segu on el rei local, Tyéfolo, a petició d'Ahmadou de Masina el va empresonar; quan fou alliberat va tornar a [[Futa Toro]] ([[1838]]) on fou ben rebut per l'''almamy'' (imam).
 
Del [[1838]] al [[1846]] es va instal·lar a Diégounko a [[Futa Djallon]], prop de Timbo, on va fundar una congregació o ''zawiya'' i va instruir nombrosos deixebles. Va explotar les mines d'or de Boiuré el que li va donar un cert poder. El [[1846]] va retornar sol a Futa Toro per predicar el ''wird'' tidjani, però no va aconseguir gaires seguidors; en les seves predicacions va visitar la zona del riu [[Gàmbia]], Saloum, Sine, Baoi i [[Cayor]] i va establir contactes amistosos amb el governador francès Caille. El [[1848]] l'almamy, per por d'un creixement de la seva força, el va expulsar de Futa Toro i es va instal·lar a Dinguiraye (moderna república de [[Guinea]]), que va fortificar i que va decidir que seria la base de les seves conquestes al iniciar la guerra santa; els seus partidaris foren anomenats ''ansar''; va aconseguir un subministrament d'armes i municions i va nomenar cap militar a Alfa Umar fill del "tyerno" Baïla.
 
El primer en ser atacat fou el petit cap de Yimba; el va derrotar i va conquerir el seu territori. Entre [[1848]] i [[1854]] va derrotar a petits caps Manding, Tamba Oundé i Bandiougou Keïta, va sotmetre els territoris de Bouré i de Bambouk; a Kolou va derrotar a un exèrcit [[bambara]] que venia de [[Nioro]], i va ocupar Koniakari, Yelimané i finalment Nioro el [[1854]]. El darrer rei massassi de [[Kaarta]], Kandia Koulibali, fou també derrotat i executat. Amb això dominava tots els territoris que anaven entre el Futa Djallon i el [[Hodh]]. Després del [[6 de setembre]] del [[1852]] va manifestar haver escoltat tres vegades una veu que l’autoritzava a fer la djihad i en endavant la seva lluita fou per imposar els principis del islam. Seguint les seves normes el enemics presoners i ferits no musulmans havien de ser morts i les dones i nens venuts com esclaus, però els enemics i ferits musulmans eren curats i alliberats.
 
El [[1854]] va haver de reprendre la lluita contra els bambara de Kaarta que no paraven de revoltar-se tot i que acabaven derrotats. També va lluitar contra els Diawara del Kingi que pel contrari el van derrotar i li van causar greus pèrdues. Va intentar una aliança amb els reis de Segu i de Masina però aquestos la van refusar. El [[1855]] fou assetjat a Nioro però va aconseguir fer aixecar el setge i tot seguit va iniciar la guerra contra Ahmadou Ahmadou de Masina; com que els peuls de Masina ja eren musulmans va justificar la lluita per imposar el ''wird'' tidjani, i va aconseguir una victòria a Kassakéri el [[12 d'agost]] de [[1856]]; va concertar una aliança amb els shaykh Si Ahmad al-Bakkay enemic dels peuls; va fer la guerra contra els kassonké i contra els diversos caps del Bondou i del Futa. El [[1857]] els habitants de Kaarta es van refugiar a Khasso fugint dels combats, i una part es va refugiar al fort francès de [[Mdina (Senegal)|Medina]], que Umar va assetjar; el mulat Paul Holl va resistir el setge de tres mesos, fins que el general [[Louis Faiderbhe]] va arribar en ajut i es va haver de retirar el [[18 de juliol]] de [[1857]].
 
El [[1858]] Umar va fortificar Joundian i va entrar al Boundou i al Futa atacant el [[1859]] Matam, però fou rebutjat i va tornar a Nioro. Els francesos van ocupar Guénou, van netejar les rodalies de Bakel i es van apoderar del territoris del Dimar i del Damga. El Futa Toro es va escapar a l’autoritat d'Umar i llavors va voler desplaçar a la població de la zona cap a Kaarta, que havia quedat despoblada, amb la idea de tenir pobles fidels prop de Nioro; però els tocolor no volien emigrar i va caler fer cremar els pobles per obligar a la gent a marxar a Kaarta; l’èxode va provocar malalties i sobretot una gran fam. El [[1860]] Umar va reprendre la conquesta del regne bambara de [[Segu]], que fou assolat. El gener del [[1861]] va vèncer a Tio als exèrcits d'Ali Diara de Segu i d'Ahmadou Ahmadou de Masina, i va ocupar Nyamina, Sansanding i finalment Segu el [[10 de maig]] de [[1861]]. La ciutat fou fortificada i el islam imposat al tot el regne. El mateix [[1861]] va conquerir Masina després de derrotar una darrera resistència d'Ahmadou Ahmadou i del ex rei de Segu Ali Diara. L'exèrcit de Masina, dirigit per Ba Lobbo, fou derrotat altre cop per Umar amb 30.000 sofes, en una gran batalla el [[8 d'abril]] de [[1862]] i en una segona batalla a Tiaewal poc després (els peuls eren 50.000) en la que va quedar ferit Ahmadou Ahmadou. Hamdallahi fou ocupada i el rei executat. Masina va quedar sotmesa i Umar va agafar el títol de sultà de Masina.
Línia 15:
El seu imperi que anava de Masina al Falèmé i del Tinkisso al Sahel, va començar desaparèixer al cap de setze anys i es va extingir amb un quart de segle. Umar va deixar escrites diverses obres religioses destacant dues relatives a la secta Tidjaniyya del shaykh al-Tidjani.
 
== Referències ==
 
* David Rodinson, "''The Holy War of Umar Tal''", Oxford University Press
* ''Le temps des marabouts Itinéraires et stratégies islamiques en Afrique occidentale française'', Editions Karthala
* Basil Davidson, ''Africa in History'', New York: Simon & Schuster, 1995.
* B.O. Oloruntimeehin, ''The Segu Tukulor Empire'', Humanities Press, New York, 1972 ISBN 03910020660-391-00206-6
 
[[Categoria:Africans]]