Diferència entre revisions de la pàgina «Alcestis»

6 bytes afegits ,  fa 11 anys
m
Robot: Canvis cosmètics
m (Robot afegeix: tr:Alkestis)
m (Robot: Canvis cosmètics)
A la [[mitologia grega]], '''Alcestis''' o '''Alceste''' (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de [[Pèlias]], rei de [[Iolcos]] a [[Tessàlia]] i [[Anaxíbia]], germana d'[[Acastos]], un dels [[argonautes]]. Va ser mare d'[[Eumel]] i [[Aspàsia]]. [[Homer]] diu d'ella que era la més bella de les filles de Pèlias.
 
== El mite ==
 
Quan [[Admet]], rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro estirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l'ajuda d'Apol·lo. Tanmateix, [[Apol·lo]] va demanar a canvi la vida d'Admet o la d'algú que pogués oferir-la per ell. Després d'haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare -ja ancians- que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateix s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre a [[Hèracles]] a casa seva i li va explicar l'ocorregut. Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va portar de tornada Alcestis.
Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racionalista, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias. Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir.
 
== Evocacions artístiques ==
 
El mite d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:
* ''Alceste'', una òpera de Christoph Willibald Gluck amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, escrita el 1767.
 
= Referències =
 
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.
383.797

modificacions