La denominació d'aquesta espècie és molt problemàtica, el francésfrancès ''[[Jean-Baptiste Lamarck|Lamarck]]'' la va publicar en [[1785]] denominant al [[arbre]] així, perquè la seua fulla li va paréixersemblar semblant al [[faig]] (''Fagus''). S'accepten dos subespècies, ''Quercus faginea'' subsp. ''faginea'' de fulles més xicotetes, coriàcies, escleròfil·les, d'espines rígides. A aquesta varietat se la coneix a algunes parts d'[[Espanya]] amb el nom de roure alzina, precisament per posseir trets d'ambdós espècies. I ''Quercus faginea'' subsp.''broteroi'' (Coutinho) [[Aimée Antoinette Camus|A. Camus]]., de fulles més grans dentades i que apareix en la part del SO penínsularpeninsular. A la [[província de Cadis]] poden ser confosos amb el ''[[Quercus canariensis]]''.
Són típiques del galer i altres roures les [[Agalla (botànica)|agalles]], del nom llatí del qual, ''cecidium'' deriva el nom [[castellà]] d'aquest arbre; Són unes boles de la grandària d'una anounou, de color marró, proveïdes d'uns becs que sovint formen una corona, i d'interior esponjós i esponjat; es produïxen per la picadura d'un insecte de la família dels [[cinípids]] (família ''Cynips'') en els brots jóvensjoves, per a fer la posta, quedant protegits els ous per estes.
Aquestes agalles són molt apreciades per la seua riquesa en [[taní|tanins]]. Les bellotes del galer, per madurar abans que les de l'alzina, són d'interésinterès en la muntanera. La seua fusta és bona per a emprar en construcció, en forma de bigues, per a [[llenya]] i [[carbó]] vegetal.
