Antonio López de Santa Anna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 56:
}}'''Antonio de Padua María Severino López de Santa Anna y Pérez de Lebrón''' ([[21 de febrer]] de [[1794]] – [[21 de juny]] de [[1876]]), conegut simplement com a '''Santa Anna''', fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys. Fou [[president de Mèxic]] en onze ocasions no consecutives en un període de vint-i-dos anys.
 
== Primers anys ==
Santa Anna nasqué a [[Xalapa]], [[estat de Veracruz|Veracruz]] el [[21 de febrer]] de [[1794]]. Era el fill d'una família colonial espanyola reconeguda, de la classe [[crioll]]a mitjana. El seu pare fou subdelegat de la província de Veracruz de l'Exèrcit Reial. El juny de 1810, Santa Anna fou enviat a la infanteria del regiment de Veracruz per combatre els independentistes insurgents. Com la majoria dels oficials criolls d'aleshores, Santa Anna era lleial a [[Espanya]], i per molts anys combaté els insurgents. Tenia només 16 anys quan es convertí en cadet militar. Per les seves accions militars a [[Texas]] fou promogut ràpidament a primer lloctinent el 1812. Santa Anna fou testimoni de la brutal política del seu cap, [[Joaquín de Arredondo]], d'executar en massa els rebels.
 
Línia 63:
El [[1829]], [[Espanya]] provà de recuperar Mèxic i envià a [[Tampico]] una força invasora de 2.600 soldats. Santa Anna marxà contra l'expedició amb un exèrcit més petit, però derrota els espanyols. La derrota de l'exèrcit espanyol augmentà la popularitat de Santa Anna i consolidà alhora la independència de Mèxic. Santa Anna fou declarat heroi, i a partir de llavors, es presentava com l'"Heroi de Tampico" i "Salvador de la Pàtria".
 
== Política de govern ==
Santa Anna s'aliava amb la classe alta i privilegiada, sempre que es trobés al costat guanyador, per la qual cosa sempre canviava la seva lleialtat. Santa Anna deia haver-se "retirat, llevat que el meu país em necessiti". Santa Anna participà en el cop d'Estat d'[[Anastasio Bustamante]]. El 1833 fou electe president de Mèxic; [[Valentín Gómez Farías]] era el vicepresident. Santa Anna sovint es retirava a la seva finca de Veracruz, i Gómez Farías assumia el càrrec de president en diverses ocasions aquell mateix any. Gómez Farías emprengué una sèrie de reformes liberals i anticlericals, les quals provocaren la reacció dels conservadors, l'exèrcit, els terratinents i l'Església Catòlica. Santa Anna destituí Gómez Farías, reprengué el poder, i anul·là les reformes liberals, aliant-se amb els conservadors.
 
Línia 74:
Les seves demandes per més impostos causaren més disconformitat; Yucatán es decalarà independent, in formà la [[República de Yucatán]]. Santa Anna renuncià a la presidència. Tot i que fou capturat pels seus opositors, Santa Anna s'exilià a [[Cuba]].
 
== Guerra amb els Estats Units i l'exili final ==
El [[1846]], els [[Estats Units]] declararen la guerra a Mèxic. Santa Anna escrigué una missiva al govern de Mèxic, declarant que no tenia cap aspiració a la presidència, però que posaria la seva experiència militar a la lluita contra la invasió estrangera, com ho havia fet en el passat. El president [[Valentín Gómez Farías]], desesperat davant la situació, acceptà l'oferiment i permeté el retorn de Santa Anna. Fou designat president durant la guerra. Amb la derrota de Mèxic, fou forçat a signar el [[Tractat de Guadalupe-Hidalgo]] en què Mèxic "cedia" la meitat del seu territori als Estats Units (els territoris de l'[[Alta Califòrnia]] i [[Santa Fe de Nou Mèxic]]), i renunciava a les àrees disputades amb Texas.
 
Línia 81:
El 1855, fins i tot els conservadors s'oposaven a Santa Anna. Aquell any, un grup de liberals encapçalats per [[Benito Juárez]] i [[Ignacio Comonfort]], dirigiren una revolució que el destituí del poder, i Santa Anna s'exilià de bell nou a Cuba. En conèixer-se el grau de corrupció durant el seu govern, fou jutjat per traïció en absència, i totes les seves propietats foren confiscades. Continuà vivint a l'exili, a Cuba, els Estats Units, Colòmbia i l'[[Illa de Sant Tomàs]]. Durant la seva estància a la ciutat de [[Nova York]], hom creu que fou ell qui portà el [[xicle]], la base del [[xiclet]], als Estats Units, però no se n'aprofità. [[Thomas Adamas]] realitzà diversos experiments amb el xicle i creà la indústria [[Chiclets]].
 
El 1874, Mèxic declarà amnistia general, i Santa Anna retornà a Mèxic. Gairebé cec, fou ignorat pel govern mexicà quan se celebrà l'aniversari de la [[Batalla de Churubusco]] on ell havia participat. Santa Anna morí a la ciutat de Mèxic dos anys després, el [[21 de juny]] de [[1876]].
 
== Vegeu també ==
* [[Guerra Estats Units - Mèxic]]
* [[República de Texas]]
Línia 89:
[[Categoria:Presidents de Mèxic|Santa Anna]]
[[Categoria:Dictadors|Santa Anna]]
 
[[ar:أنطونيو لوبيز دي سانتا أنا]]
[[bg:Антонио Лопес де Санта Ана]]