Aprovisionament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: uk:Закупки |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 1:
En les empreses, l''''aprovisionament''' és una part de la [[logística]] que s'ocupa d'aconseguir dels [[proveïdor]]s els materials necessaris per a la [[producció]]. La quantitat i termini d'aquestes necessitats venen determinades bàsicament per les necessitats dels [[Client (economia)|
== Característiques ==
Un cop la planificació de producció ha determinat la quantitat de producte que vol fabricar, i en quina data, sempre en funció d'aquests paràmetres, l'aprovisionador n'ha de demanar als diferents proveïdors els materials necessaris, en funció de la [[llista de components]] o [[BOM]] (anglès ''Bill Of Materials''). Aquest procés es fa normalment amb l'ajuda d'un procés informàtic tipus [[MRP]] (anglès ''Material Requirements Planning'') o similar.
Normalment, en productes en sèrie no es fan comandes úniques, sinó que el proveïdor rep periòdicament programes d'entrega que es van actualitzant en funció de les necessitats canviants de l'empresa. Aquests programes inclouen previsions de consum per als propers mesos per tal que el proveïdor pugui fer les seves pròpies previsions d'aprovisionament. Segons l'[[incoterms|incoterm]] negociat pel departament de [[Compres]] per a aquell material, les dates d'entrega indicades a la comanda o programa d'entregues seran de sortida del proveïdor, d'arribada a la fàbrica, o altres possibilitats (arribada al [[port]], a la [[duana]] d'origen o de destí, etc.). En els casos en què la mecànica d'entregues és diferent (vegeu la secció "Control d'estocs", més avall), però,
Un dels factors més importants que cal tenir en compte per a l'aprovisionament és el termini d'entrega dels proveïdors, incloent o no el temps de [[transport]] segons l'incoterm acordat. Per exemple, un [[Caragol (enginyeria)|cargol]] estàndard fabricat a la mateixa localitat pot tenir un termini d'entrega pràcticament immediat, mentre que algunes matèries primeres fabricades a un altre continent poden tenir terminis d'entrega de sis mesos o més.
Línia 10:
En algunes empreses no hi ha una distinció entre compres i aprovisionament, i el mateix departament s'ocupa de l'assignació de proveïdors, negociació de preus i aprovisionament pròpiament dit.
== Control d'estocs ==
El departament d'aprovisionament és habitualment el responsable de controlar els [[estoc]]s tot mantenint-los prou alts per a assegurar la producció i alhora prou baixos per a complir els objectius de l'empresa. Cal tenir en compte que un estoc excessiu representa un cost per a l'empresa, ja que
* ocupa un lloc no previst, i, en casos extrems, cal contractar [[magatzem]]s externs a l'empresa amb un cost econòmic important, i
Línia 17:
Hi ha diferents mètodes per a gestionar les comandes de manera que s'assoleixi un resultat òptim:
=== Comandes per mínims, o per punt de comanda ===
Aquest sistema és el més adient per a peces petites i econòmiques, de manera que un excés d'estoc no sigui significatiu, especialment quan no se'n coneix el consum exacte. Es tracta de establir un estoc mínim per a cada component i emetre una comanda quan l'estoc davalla d'aquest límit. Aquest estoc mínim, però s'ha de calcular per tal que les peces no s'esgotin abans no n'arribi la reposició.
Per exemple, si l'empresa utilitza un màxim de 100 cargols diaris, i el proveïdor triga tres dies en servir més material, l'estoc mínim haurà de ser de 300 peces com a mínim, tot i que se solen aplicar uns amplis marges de seguretat (per a prevenir errors d'estoc, consums puntuals més alts, endarreriment d'entrega del proveïdor, etc.). Es pot establir
=== Comandes per consum previst ===
Per a materials que no són especialment costosos ni voluminosos se solen emetre programes d'entregues periòdics que s'actualitzen regularment, i on s'indiquen les quantitats i dates concretes en què es volen rebre els materials.
=== Comandes per reposició de material ===
S'utilitza aquest sistema, també anomenat de tipus ''[[kan-ban]]'', en peces voluminoses que requereixen molt d'espai al magatzem. Cada dia, o més sovint, es fa una comanda al proveïdor per tal de reposar el que s'ha gastat el dia anterior, o el que es preveu consumir aquell dia, i al magatzem només es té el material necessari per a uns pocs dies, o fins i tot unes poques hores, en funció de diversos factors com ara la fiabilitat del proveïdor, la distància a què es troba, etc.
Línia 32:
Aquest sistema és molt utilitzat pels fabricants d'[[automòbil]]s, a causa de la grandària d'alguns components, i és per aquesta raó que la majoria d'ells tenen un seguit de proveïdors al seu voltant (el que se sol anomenar un "[[parc logístic]]"), o a poca distància, reduint així els temps i costos de transport.
=== Comandes ''Just In Time'' ===
En determinats casos, i sobretot en la indústria de l'automòbil, per a materials molt voluminosos (com per exemple jocs de seients d'automòbils o carrosseries completes), és possible generar automàticament, cada poc temps, una comanda que el proveïdor rep [[informàtica]]ment i que el fa produir exactament els models i quantitats que la empresa necessitarà al cap d'una hora o un altre període igualment reduït, mantenint el seu estoc a zero o pràcticament zero. Aquest mètode es coneix com ''[[Just In Time]]'' (just a temps) o JIT.
| |||