Arquitectura popular: diferència entre les revisions

La [[Teoria de l'arquitectura|teoria]] i l'[[història de l'arquitectura]] s'han ocupat, tradicionalment, de l'estudi dels [[monument]]s, de l'obra dels [[arquitecte]]s, dels corrents i «''[[estils arquitectònics|estils de l'arquitectura]] culta''» tot deixant de costat l'«''arquitectura sense arquitectes''» la qual representa el 90% dels espais on la [[humanitat]] viu i treballa, front al 10% que representen els edificis i espais de l'«''arquitectura culta''».

 

 

El professor [[Amos Rapoport]], en el seu llibre «''Vivienda y Cultura''», estableix tres categories per a l'arquitectura : la culta, la primitiva i la vernacular; dins d'aquesta derrera estableix una divissió addicional entre arquitectura vernacular [[preindustrial]] o [[post-industrial]]; malgrat que el mateix autor assenyala el caràcter un tant arbitrari d'aquesta sub-divissió, així com el fet indiscutible que les tres categories no constitueixen una classificació tancada si no únicament l'expressió d'unes referències fonamentals, car les fronteres entre una o altre són, tot sovint, imprecises i les influències actuen, de fet, en totes direccions.

L'[[historiografia]] de l'[[Arquitectura Moderna|arquitectura moderna]] ha presentat la construcció dels hàbitats tradicionals com un element amb significat cultural elevat, així tenim la cita del llibre «''[[Arquitectura in nuce]]''» del arquitecte i historiador de l'arquitectura moderna [[Bruno Zevi]] ;

 

 

== Bilbliografía ==