Arquitectura prehistòrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-península Ibèrica +Península Ibèrica) |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Stonehenge_Closeup.jpg|thumb|280px|Restes de construcció megalítica adintelada a [[Stonehenge]]]]
'''Arquitectura prehistòrica''' es denomina a les primeres fites conservades de la incipient arquitectura. Es poden distingir dos tipus de grans construccions:
* les '''construccions megalítiques''', del [[Grec antic|grec]] ''megues'', gran i ''lithos'' pedra; consten d'enormes lloses de pedra sense tallar, o escassament escalabornades, verticals i horitzontals, allindades, suportades, mai unides amb [[morter]], ni tan sols travades amb algun tipus d'aparell,
* les '''[[construcció ciclòpea|construccions ciclòpees]]'''. Així anomenades per haver-les atribuït els antics grecs a uns gegants fabulosos anomenats [[cíclop]]s; es van constituir amb aparell senzill de pedres, en part escairades, o sense escairar, encara que escalabornades, i de menor volum que les megalítiques, utilitzant algunes vegades morter argilenc per a conformar murs i [[parament]]s. Les primeres van sorgir al [[neolític]], continuat en les primeres èpoques de l'[[edat del coure]].
Les segones pertanyen a les edats del coure, bronze o del ferro. Pertanyents a la primitiva [[arquitectura popular]] es coneixen diverses construccions que van servir de [[casa]], o estatge temporal, als nostres avantpassats des dels temps més remots. Tals són:
* la ''cabanya'' o ''barraca'', formada per entramats de brancatge,
* la ''gruta'' o ''caverna'', artificial o natural però acomodada per la mà de l'home als seus propis usos,
* els ''[[palafit]]s'' o habitacions lacustres de fusta aixecats sobre pilots clavats en el fons d'un llac o zona pantanosa,
* els ''cranoges'', propis d'[[Irlanda]], habitacles lacustres a manera d'illots, sense deixar passar l'aigua per sota d'elles,
* els ''terramares'', descoberts a [[Itàlia]], barraques de fusta i argila en llocs pantanosos. Amb aquestes construccions es relacionen els ''paradors'' o ''kiokenmodingos'' (veu danesa que significa restes de llar) que són monticles conformats per dipòsits de conquilles, restes de cendra, [[carbó]], ossos, pedres i fragments de [[ceràmica]] tosca, molt abundants a [[Dinamarca]], també trobats en altres regions.
Els palafits més notables, per la seva extensió i nombre, s'han trobat als llacs de [[Suïssa]]. cobrint [[Ginebra]] una superfície de 150.000 metres quadrats. A la [[Península Ibèrica]], s'han trobat restes de tals habitatges als voltants de [[Betanzos]] i a altres localitats de [[Galícia]], igual que en les proximitats d'[[Olot]] (Girona), [[Bolbait]] i [[Xella]] (València). Aquest tipus d'habitatges i s'atribueixen a l'època [[neolític]]a i tenien per objecte la defensa contra els animals salvatges.
| |||