Revisió del 20:07, 30 des 2009 modifica Jordibertranluengo (discussió \| contribucions) 31 edits →‎Un repàs a la història ← Edició anterior		Revisió del 20:08, 30 des 2009 modifica desfés Jordibertranluengo (discussió \| contribucions) 31 edits →‎Un repàs a la història Edició següent →
Línia 9: Després de l’impàs islàmic la ciutat de [[Tarragona]] és infeudada per les voluntats papals. I per fer efectiu aquest desig [[Urbà II]] remet al bisbe de [[Vic]], Berenguer Sunifred de Lluçà, una butlla signada a Càpua l’1 de juliol de [[1091]] en què s’expressa: “Tarragona fou insigne entre les primeres ciutats d’[[Hispània]], com ho demostren també els escrits dels gentils i dels cristians...”. A partir d’aquest moment, deamb la presència efectiva de l’arquebisbe de [[Tarragona]] Bernat Tort i de diferents butlles pontifícies, el territori s’anirà organitzant. Naixeran parròquies en les actuals comarques del [[Tarragonès]], [[Baix Camp]], [[Alt Camp]], [[Priorat]], [[Conca de Barberà]], [[Urgell]] i [[Garrigues]] que depenien de la mitra tarragonina. Aquestes poblacions a l’actualitat són filles de la seva metropoli. L’arquebisbe, juntament amb el comte, foren els vertebradors del territori durant aquest renaixement medieval. El rei [[Alfons el Cast]], primer rei de [[Catalunya]] i [[Aragó]] (1162-96) va apreciar tant Tarragona que l’ anomenava com la “capital del meu regne”. Des d'aleshores Tarragona va ser sempre la capital de la [[Vegueria de Tarragona]] en època medieval i moderna.

Vegueria de Tarragona: diferència entre les revisions